Español
Registra’t Iniciar sessió
Menu Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DIA DE REG
  • VIDAL VIDAL

Mirades que maten

Actualitzada 23/02/2017 a les 12:53
Enllà

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Enllà

Una feliç coincidència –infeliç per a ell, suposo– va voler que el mateix diumenge 12 de febrer que jo recriminava aquí a Mariano Gomà, president de l’entitat Societat Civil Catalana –una triple mentida: no és cap de les tres coses–, un article seu a La Razón en què afirmava que Catalunya és avui dia com Corea del Nord, per culpa de l’independentisme, la companya Anna Sàez recordava al suplement Lectura (escrit quinze dies abans, per tant sense cap premeditació ni malvolença, insisteixo que una simple casualitat) la condemna judicial a aquest arquitecte lleidatà, ara fa trenta anys, pel nyap de l’edifici del carrer Acadèmia cantonada amb avinguda de Corea, perdó, de Catalunya. I aquest home ha sigut nomenat membre del Consell Municipal de Patrimoni de la Paeria, de manera que tenim vetllant pels nostres monuments algú a qui se li esquerden les cases. Bravo! Ja estem acostumats que ens diguin de tot: nord-coreans, nazis (encara que, paradoxalment, ens tractin gairebé com a jueus), pagerols, xenòfobs, tribals, feixistes, terroristes... La setmana passada, un altre de la colla rupestre, el periodista Eduardo Inda (demano excuses als del gremi per incloure-hi un element com l’esmentat) sostenia que la violència contra l’estament judicial al nostre país és hores d’ara pitjor que al País Basc en plena ofensiva d’ETA. Ho deia a propòsit del pretès assetjament a la fiscal en cap Ana Magaldi per part d’una dotzena de manifestants davant del TSJC a Barcelona. Aquesta dona diguem-ne que especial, i ho deixo així, sense més adjectius ni comentaris, perquè té la pell molt fina, no fos encara que em piquessin la cresta, amb la llibertat d’expressió cotitzant per aquests verals cada cop més a la baixa, va muntar una roda de premsa per denunciar que un d’aquells malvats separatistes li havia adreçat una mirada d’odi com no n’havia vist mai cap: dedueixo, per tant, que la dama deu ser soltera. Segur que és preferible un tret de pistola que un esguard? El seu subordinat Sánchez Ulled –i un altre de Lleida!– havia dedicat el dia anterior un parell d’hores a defensar, en castellà, naturalment, per poder fer mèrits davant dels seus superiors de Madrid, la independència de la fiscalia i que al regne d’Espanya la justícia és igual per a tothom, tal com han vingut a confirmar els processos recents al president de Múrcia i la infanta. Bravíssim!

Temes relacionats

Uneix-te a la comunitat SEGRE!


El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre