SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Enmig d’una xocolatada popular, operaris de l’ajuntament de Barcelona retiraven la setmana passada l’estàtua del comerciant i navilier Antonio López, marquès de Comillas, del centre de la plaça que fins ara portava el seu nom i aviat es dirà d’una altra manera, per causa de la seva condició de negrer. Els detractors de la mesura al·leguen que en aquell temps el tràfic d’esclaus era legal, un argument que confirma que no sempre les lleis són justes, ni immutables, detall que haurien de tenir en compte els actuals defensors de la legalitat a ultrança. Fa l’efecte que el pròxim prohom barceloní a quedar-se sense monument serà Joan Güell, situat aquest a la Gran Via, per idèntic motiu.

Per contra, diríem que el seu coetani Manel Girona pot estar tranquil respecte de la possibilitat de perdre el carrer que el recorda a la part alta de la ciutat, perquè tant ell com la seva família no eren esclavistes i van guanyar els diners –molts, els que més– amb negocis no pas especulatius sinó productius, de resultats tangibles, reals. S’enriquien sense perdre de vista l’interès comú. Uns autèntics emprenedors que alhora feien país, sorgits de Tàrrega i que mai no van oblidar els seus orígens ni el compromís amb aquestes comarques, ja que van promoure i finançar projectes tan transcendentals com el canal d’Urgell, el ferrocarril Barcelona-Lleida-Saragossa, la carretera de Ponts a Tremp i d’altres vies o la finca del Castell del Remei. Tot això ho ha estudiat a la seva tesi doctoral, i després n’ha escrit un llibre molt documentat, si bé força amè, la historiadora Lluïsa Pla: Els Girona, la gran burgesia catalana del segle XIX (Pagès), traduït ara al castellà. Al final d’una conferència que l’autora pronunciava fa poc a Mollerussa, l’expresident de la Diputació, Ramon Vilalta, que era entre el públic i s’havia llegit el llibre, es va preguntar en veu alta com és que en tants municipis de la plana hi ha carrers dedicats a Domènec Cardenal, enginyer del canal, i en canvi ni un a la nissaga que va assumir la construcció i el finançament de l’obra, sense subvencions oficials. Es podria començar a reparar l’oblit col·locant una placa a la façana de la casa, a la plaça Major de Tàrrega, en què els Girona tenien la botiga on va arrencar l’aventura empresarial que en tan sols tres generacions els convertiria en la primera fortuna de Catalunya.

tracking