x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DIA DE REG
  • VIDAL VIDAL

En temps de descompte

Actualitzada 09/08/2018 a les 12:05
Dia de Reg

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Vidal Vidal

Lucky, que hem pogut veure al Funatic, està concebuda com un homenatge a Harry Dean Stanton, el qual retrobem caminant pel desert a París, Texas, el film llegendari dirigit per Wim Wenders al 1984. Amb 90 anys complerts, l’actor interpreta el seu paper amb un gran realisme, fins al punt de fer-se servir tequila de veritat a l’enregistrament de les escenes de bar.

El rodatge el va afectar molt, no tant pel tequila –que li posaven aigualit– com per l’impacte emocional d’encarnar un personatge que s’enfronta a una agonia imminent. Fumador empedreït, igual que l’ancià que porta a la pantalla, el veterà protagonista solia confessar als membres de l’equip que ja només menjava per poder continuar fumant.

De fet, Harry Dean Stanton moriria poc després d’acabar la pel·lícula, abans de ser estrenada. Lucky és un tipus solitari i escèptic. Quan cada matí entra a la cafeteria on esmorza mentre omple uns mots encreuats, la seva passió juntament amb els concursos televisius, saluda el cuiner amb un nihilista “No ets res”, contestat per aquell amb un “Tu tampoc”. Intuint que se li acosta el final, decideix dedicar el poc temps que li resta, no pas a localitzar algun antic amor o un possible fill amb qui hagi perdut el contacte, sinó a seguir amb la seva rutina banal.

Això sí, ho aprofita per plantejar-se el sentit –o la falta de sentit– de la vida i compartir les seves amargues conclusions amb els companys de la barra en què cada nit trascola a petits glops un Bloody Mary. Aclaparats els presents pel seu discurs pessimista respecte a la inutilitat dels nostres actes individuals en un món condemnat inexorablement a la desaparició, al preguntar-li la mestressa del local què podem fer, aleshores, davant de tanta fatalitat, Lucky respon que somriure. Només somriure.

A l’entrevista transcrita en el fullet que agafo al sortir del cinema, el director John Carroll Lynch rebutja la idea de la immortalitat perquè ningú no desitjaria veure un partit de futbol que durés eternament (ni amb Messi al camp?) i que els minuts més emocionants són tot just els afegits del descompte. Explica que quan Eisenhower estava celebrant el seu vuitantè aniversari, un periodista li va preguntar si li agradaria arribar a centenari. Algun dels assistents va replicar que, qui vol viure 100 anys? La resposta de l’expresident: “Qualsevol que en tingui 99”.

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre