SEGRE

Creat:

Actualitzat:

No m’agrada l’hivern. A l’hivern fa fred. A l’hivern hi ha boira. Cels grisos, opacs. I bromades baixes. Encongeixen l’ànima. Encongeixen les vides. Encongeixen les cases. Finestres tancades. Vidres entelats. Panorames erts. Panorames closos. Horitzons reduïts. De camps desolats. De camps que reposen. Branques sense fulles. Arbres com fantasmes. Els pobles dorments. Les ciutats callades. Camins perdedors. Carrers tots iguals. Petjades incertes.

Els dies són curts. Els dies són tristos. Les hores més lentes. Vespres costa avall. Nits interminables. Albades ingrates. Llevar-se encara fosc. Estufes al màxim. El rebut del gas. O a tant el quilovat. Robatori a mà armada. Fa mandra dutxar-se. Fa mandra vestir-se. Fa mandra l’amor. Fa mandra quasi tot. Ni llum ni alegria. De vegades neva. De vegades glaça. De vegades plou. Gotes com navalles. Compte al caminar. Soles o patins? Potser caus de cul. I et fas mal al cul. O et trenques un braç. O et xafes el nas. Un fil de sang càlida. Les sabates molles. Els peus congelats. Avances sense esma. Alenant fumeres.

Carreteres lliscants. Algun cop hi ha accidents. Algun cop hi mor gent. Algun cop nois o noies. Que aprenien a viure. Que es feien il·lusions. Que tenien projectes. Que potser estimaven. Aviat només un nom. Amb sort, una cara. I un plec de vivències. En un calaix de la memòria. Que cada vegada obrim menys. S’endinsen en l’oblit. Lentament però inexorable. Deixant un gran buit. Als cors i també als pisos. Inhabitables molt de temps. Tant els uns com els altres. Massa glacials i solitaris. Absències que marquen.

Hiverns de terra endins. I si fugíem a la costa? El mar es veu ara immens. Tan desert i tan bròfec. Inhòspita extensió ondulant. Del mateix color del cel. Color de plom o de cendra. No sempre, per sort, és clar. Hi ha matins assolellats. Reverberen les onades. Temptació de submergir-s’hi. Passejar per la platja. Mentre s’escalfa la pell. Compartir una paella. O pujar a la muntanya? Si ens plagués esquiar... El Pirineu és a prop. Però quatre volves ja ens frenen. Volves etèries, líriques. Semblants a flors d’ametller. Descoratgen conductors porucs. Com jo mateix, ho admeto. Gat escaldat amb tebieses li basta. Temo l’asfalt blanquinós. Temo l’estació depriment. Fa reviure mals records. Dolorosos records que angoixen. Res, que la vida continua. Bones festes i etcètera.

tracking