Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.
© Vidal Vidal
Atorguen la Legió d’Honor a Michel Houellebecq, coincidint amb l’aparició de la seva novel·la Serotonina. Me la llegiré, igual que totes les seves anteriors, perquè encara que de vegades em provoquin urticària alguns posicionaments morals i ideològics d’aquell escriptor nascut fa 62 anys a l’illa de la Reunió, colònia francesa de l’Índic, els seus llibres acostumen a oferir-me allò que demano en qualsevol obra literària o columna de premsa: que m’interessi i estigui ben escrita, per més que pugui discrepar de les idees de fons.
El mauditisme i la visceralitat de l’autor de Submissió em recorda en certa manera els que mostra Baudelaire als textos íntims triats i traduïts per Pere Rovira a El meu cor despullat (Proa). El mateix Rovira ja adverteix al pròleg de la irritació que causen avui dia determinades opinions del cèlebre home de lletres parisenc.
Casualment, el poeta de Les Flors del Mal menysprea en un dels seu apunts la distinció amb què acaba de ser reconegut el novel·lista de Plataforma: “Hi ha dones que s’assemblen a la cinta de la Legió d’Honor. No en volem saber res perquè s’han embrutat amb determinats homes.” Algú podria pensar el mateix de la Creu de Sant Jordi. En tot cas, la comparació baudelairiana traspua una misogínia expressada en diverses ocasions per qui definia la dona com un ésser abominable i vulgar, simplista “com els animals”, incapaç de separar l’ànima del cos, fins al punt que diu no entendre com les deixen entrar a les esglésies. “Quina mena de conversa poden tenir amb Déu?”, es pregunta. A madame Sabatier li etziba en una carta: “Vostè té una ànima bella, però, al capdavall, és una ànima femenina.” I a una altra amant, Jeanne Duval, li retreu que després d’haver-la estomacat i fer-la endeutar, pateixi en silenci. No nega que hi hagi dones intel·ligents, però afirma que estimar-les és “un plaer de pederasta”.
Misogin i també misantrop, declara que “quan hauré inspirat el fàstic i l’horror universals, hauré conquerit la soledat”. També antidemocràtic: ”No hi ha cap altre govern raonable i segur que l’aristocràcia.” Antisemita: “S’hauria d’organitzar una bonica conspiració per a l’extermini de la Raça Jueva.” I antiecologista, veu en la natura alguna cosa impúdica que l’afligeix. Un poeta genial, però una perla de persona, atenent les sensibilitats actuals, Houellebecq i Vox a banda.
