SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Españolito que vienes / al mundo te guarde Dios. / Una de las dos Españas / ha de helarte el corazón.” Ho va escriure fa just un segle Antonio Machado i continua vigent. A l’autor de Proverbios y cantares potser se li hauria tornat a gelar el cor, si no el tingués ja prou fred, veient com diumenge passat, al cementiri de Cotlliure, un president de Govern espanyol més cínic que bonic li feia ofrena d’una corona amb una cinta dels colors de l’ensenya restablerta pel franquisme, després de derrotar la república que hi havia incorporat una franja lila, la mateixa rojigualda monàrquica enarborada per les tropes que l’empenyien a l’exili, al final d’una guerra per culpa dels catalans, tal com desbarrava dimarts a Ginebra l’españolito Borrell. I aquesta eminència encara té un carrer dedicat a la Pobla?

La bandera de la llibertat, com la definia dies enrere Albert Rivera, representant de l’altra Espanya, en teoria confrontada a l’Espanya de Pedro Sánchez, en realitat dues cares de la mateixa moneda rovellada: l’Espanya de l’article 155, decretat pels uns i aplaudit o si més no validat pels altres, que ara el probable trident vencedor als pròxims comicis estatals (vencedors absoluts si els vots de catalans i bascos no computessin) aspiren a aplicar-nos pels segles dels segles, raó de més per identificar les dues Espanyes amb el foc i les brases. En paraules del poeta, una disjuntiva que encara se’ns presenta poc engrescadora: “Entre una España que muere y otra España que bosteza.” Morir matant?

La bandera de la llibertat. Quina broma! Aquest españolito de Rivera s’està revelant un tipus graciós. Tant com l’españolita Arrimadas que el secundarà a la llista per Madrid, això és que l’apuntalarà (no pas, de moment, apunyalarà, temps al temps) en la candidatura a inquilí del palauet de la Moncloa, als jardins del qual Machado festejava amb Guiomar.

El mateix diumenge, la demagògica Inés dels cartellets al Parlament protagonitzava a Waterloo una de les seves habituals i impúdiques provocacions, furgant la ferida de presos i exiliats, igual que abans a Altsasu o a Amer. El pitjor d’aquests espanyolets no són les seves idees polítiques ultranceres, sinó ser tan mala gent. Permetrem que, a partir de maig, segueixin condicionant la Paeria?

tracking