De cap a cap

El passat 29 de novembre, la RAE (Real Academia Española, avui em posaré cosmopolita) presentava la llista d’incorporacions de l’any en curs a la versió digital del DLE (Diccionario de la Lengua Española), que per raons òbvies es tracta en bona part de vocables relacionats amb la vigent crisi sanitària, com ara coronavirus, distópico, desconfinar, desescalada (confinar i escalada ja hi devien figurar), o covid, acrònim anglès de Corona Virus Disease, que en castellà podrà ser escrit tant amb majúscules com amb lletres petites, pronunciat com a plana o aguda i precedit de forma indistinta pels articles el o la, atès que no s’ha precisat el gènere del neologisme, si masculí o femení, com els àngels asexuats. Un àngel de la mort, més amarg que dolç, en el cas que ens ocupa.

Altres novetats al registre oficial de paraules castellanes que no tenen res a veure amb la pandèmia són trolear, falafel, gastrobar, fascistoide (per primera vegada en sentit pejoratiu, que ja tocava, i veurem si no el modifiquen aviat, tal com pinta Ebre enllà) o bé finde, contracció popular de fin de semana, un equivalent del weekend força estès entre els joves, inclosos els catalanoparlants, perquè en el nostre idioma cada cop més minoritzat i vulnerable no existeix de moment altra fórmula possible que cap de setmana, segons que sembla massa llarga per a la impaciència verbal juvenil, mentre que reduir-ho per analogia a capde és incorrecte, perquè en català s’abrevia i suposo –no soc filòleg– que es contrau pel final. Amb una diferència significativa: en castellà opten per fin –de la setmana, de l’any–, allà on nosaltres fiquem el cap, que igual significa principi que acabament.

A propòsit dels caps de setmana, i deixant de banda “aquest rotllo de la llengua” que diu Ada la falsa, ara que en portem uns quants queixant-nos del confinament municipal, podem fer-nos càrrec del que deuen sentir els presos polítics després que els hagin revocat un tercer grau que els permetia passar dissabtes i diumenges a casa. Reclosos a la cel·la. Això sí que és una restricció de mobilitat. Ho piulava Carme Forcadell just abans de la decisió judicial: “Un altre cap de setmana, segurament l’últim de poder estar amb la família. Aquesta incertesa és angoixant. Cada dia penso que és el darrer que sortiré. Insuportable. I sempre amb els companys de Lledoners al cor i al cap.”