Passar per la pedra

Abans d’anar a Lo Quiosc, on m’espera un sublim tataki de tonyina amb all blanc i cremós d’alvocat –nova cuina pallaresa–, l’Alejandro Rivera, inquiet propietari de Cal Soldat, l’espectacular complex de turisme rural a Collmorter, sota mateix del castell de Mur, ens porta a conèixer qui tot just va posar en marxa el singular restaurant panoràmic penjat sobre el pantà de Sant Antoni, en terme de Talarn. Carles Monegal, trempolí de 64 anys, la meitat rodant pel món, l’altra de tornada a la capital del Jussà, on ara compagina residència amb la que manté a la barcelonina plaça de Catalunya. Tot un personatge.

L’any 2000 va obrir al passeig Pare Manyanet de la vila natal del sant fundador dels Fills de la Sagrada Família una galeria d’art contemporani, Quiosc Gallery, petita de superfície però gran de contingut. De selecte contingut, perquè des de la seva fundació hi han sigut freqüents les exposicions d’artistes de renom –primers pinzells–, la majoria abstractes, vull dir els quadres que pinten, no pas els pintors, entre els ponentins Perico Pastor o Joan Pere Massana. Ara mateix, fins al 10 de juliol, vistoses “cartografies”, “estructures” i “constel·lacions” de Jesús M.

Ramos (avís de servei: de l’11 al 20 de juny tancat, per assistència del galerista a la fira de Basilea). I per què una galeria d’art d’avantguarda a Tremp?, li pregunto. I per què no?, em respon.

Al capdavall, raona, els interessats de debò fan l’esforç de pujar fins aquí dalt. I actualment disposem d’internet, afegeix. Bé, els números li deuen sortir.

Però és que l’home té una segona faceta professional, diria que tant o més apassionant, sobretot per insòlita. Es tracta d’un dels dos litògrafs encara operatius a Catalunya, amb taller obert. Hi conserva, en actiu, una autèntica relíquia: una premsa Bigot de 1820, el Rolls Royce del sector.

La litografia, com es desprèn de la paraula llatina lithos, utilitza les pedres per imprimir, aprofitant-ne la porositat a la pintura i la tinta. Veritable artesania, avui dia. Pura mecànica, en el fons.

Treball a mà, obra per obra. Va desaparèixer cap al 1930 amb la invenció de l’offset, però la recuperarien noms de l’expressionisme abstracte americà dels cinquanta com Jaspersen, Rosenberg o Pollock. Ara el Carles és feliç perquè ha trobat una jove aprenent de la Seu que garanteix que la vella Bigot seguirà funcionant.