SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Abril de 2017. Al Castell del Remei se celebra l’aplec literari Tast que, per iniciativa de Tomàs Cusiné i Mireia González, acabarà constituint una tradició anual, només interrompuda per la pandèmia: una colla de poetes d’aquí i de fora s’hi troben per dir els seus versos, confegits a propòsit sobre un tema suggerit a l’avançada, que acostuma a tenir relació amb el vi o algun altre element o circumstància concomitant a la finca, afegint-s’hi l’al·licient que les composicions seran publicades en un petit volum. En aquella ocasió –abril de 2017, repeteixo– el singular certamen poètic coincideix amb una exposició a la sala Lucilla Atila de damunt del celler, Grans mestres lleidatans del segle XX, en col·laboració de la galeria Indecor, que inclou quadres de Morera, Gosé, Viladrich, Samarra, Gili i Roig. La gràcia rau en el fet que cadascun dels literats presents recita una peça lírica inspirada per alguna de les teles exhibides.

Àngels Marzo, encara jove però ja amb tres llibres i diversos premis al currículum, en tria un del darrer dels pintors esmentats, Baldomer Gili i Roig, en concret una vista del port de la ciutat d’Anzio, al sud de Roma, executada durant el viatge d’estudis de tres anys a Itàlia de l’artista, a partir de 1900, gràcies a una beca de la Diputació. El poema resultant es titula tot just Port d’Anzio i ara el podem llegir a les pàgines 63 a 65 de l’últim llibre –made in Pagès– de la poeta, narradora, traductora, crítica literària i editora nascuda a Caldes de Montbui en 1977 i establerta a Lleida ja fa bastant, amb el títol d’El rastre nival, que només puc apuntar aquí (en trauré una ressenya més completa al Lectura) que m’ha semblat molt divers temàticament, fruit d’una cultura enciclopèdica, escrit amb força ofici i un gran domini lèxic, amb una sensibilitat extraordinària, en conseqüència altament recomanable.

Partint de la referida marina de Gili –aigua quieta, barques, veles, timons, rems, xarxes, cables, boies–, l’autora percep dos altres ports implícits al port recreat amb colors a l’oli, com “un joc de matrioixques”, aquelles nines russes. D’una banda, el port “que els líquens han colgat” del temps dels cèsars: “marbres i estucs que habiten els taurons”. De l’altra, l’escenari de la batalla cruent de gener a maig de 1944, que va deixar tres mil cadàvers en aquest “port dins d’un port dins d’un port”.

tracking