Com al cel, com a casa

La sort de tenir amics que et feliciten amb versos. El cas de Josep Borrell, emissor d’una nadala que començava força animada: “Avui l’Esperança / ha encès tots els llums.” Animada i rumbosa, perquè a la tal Esperança, que ell escriu amb la inicial en majúscula, com si fos un nom propi, li pot sortir molt cara, la festa: m’imagino quina factura elèctrica amb tants zeros, per la dèria d’encendre tota la il·luminació possible, tenint en compte el preu actual del quilowatt, al nivell dels llagostins o el foie-gras. Afegeix l’autor de Desmesura d’amor que la mateixa vella verda, tonalitat cromàtica atribuïda des de sempre a una actitud positiva que en religió assoleix el rang de virtut teologal, no pas perquè la dama sigui de passions tan enceses com les lluminàries referides, “s’ha omplert les butxaques / d’estels de colors, / caçadors de somnis, / neules i torrons”.

Sí, molt bé, però cap bitllet i potser només unes poques monedes, a les butxaques, si s’obstina a mantenir gaire temps la desmesura de claror, s’entén que artificial. També m’envia una postal poètica el balaguerí Miquel Trilla, flamant guanyador del premi Maria-Mercè Marçal i m’imagino que a punt de publicar el llibre guardonat, que ja friso per llegir, coincidint amb el seu al·ludit col·lega de Mollerussa en l’adopció de la metàfora lumínica, es veu que la casa de les muses és forta i no repara en gastos, perdó, despeses: “La llum que ens crida ve del cel”, engega un sextet ben travat, afirmació de què podríem deduir una aposta per l’energia solar, a la llarga més barata. Les dues felicitacions ressenyades m’arriben per correu electrònic.

Per correu convencional, en paper-cartró i dins d’un sobre, ja fa bastants desembres que només la de Can Boix de Peramola, l’hotel que Miquel Martí i Pol descrivia com “una mena de cel a la terra”. El missatge de Joan Pallarès i la seva esposa, Teresa Alba, acostuma a incloure també alguna rima. La d’enguany, signada per Josep Espunyes, objecte de diversos reconeixements, com la Creu de Sant Jordi, amb motiu del seu vuitantè aniversari: “Al Boix, caliu de foc i de brasa: / m’hi trobo com a casa.” L’enllumenat d’una bona xera, la llenya com a matèria primera (calla, que de tant parlar de poesia m’ha acabat sortint un rodolí).