SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Per aquelles coses de la vida –en concret, per aquelles coses de la feina–, dimecres de la setmana passada em vaig trobar engolint fideus d’arròs en bona i multitudinària companyia al restaurant Sushi Zheng del lleidatà carrer Acadèmia. Donàvem la benvinguda a l’Any Nou xinès, que comença tot just avui, tres setmanes més tard que el nostre, convidats per l’Associació de Paisans de la Xina, que representa el miler de conveïns originaris d’aquell país. Una presència discreta, impermeable i un punt enigmàtica, però que es nota força en àmbits com l’hostaleria o el comerç. Encapçalava el nombrós contingent autòcton l’alcalde Pueyo. Observant-lo interactuar amb els dirigents del col·lectiu oriental i alguns compatriotes vinguts expressament de Barcelona, com la vicecònsol de la República Popular, pensava en la sort que tenim de comptar al capdavant de la Paeria amb una persona tan culta, tranquil·la, respectuosa i tolerant, dotada d’una educació, una oratòria, un do de gents i unes habilitats socials que ens fan quedar bé a tot arreu i en qualsevol circumstància. Que les urnes ens el conservin molt temps. Justament la vicecònsol lliurava, abans de sopar, com a obsequi al paer en cap, una còpia en l’idioma original de l’informe de l’últim congrés del Partit Comunista i un gruixut volum recopilatori dels discursos del president Xi Jinping traduïts a l’anglès. M’imagino l’amic Miquel arribant després a casa, prop ja de mitjanit, i emprenent amb gran entusiasme la lectura del llibre, tenint en compte que domina la llengua del príncep Harry però encara no la del Nobel de literatura Gao Xingjian (no és cap retret, sobretot per part d’algú que limita els seus coneixements de mandarí al “Tinc tanta sang que a les cinc tinc son”).

Aquest 2023 serà per als xinesos l’Any del Conill (bé, diria que ja fa dies que ho és a Verdú i als diversos termes afligits per una devastadora plaga d’afamats lepòrids d’orelles llargues). Correspon al quart dels dotze animals que encarnen els dotze signes del seu horòscop, precedit per rata, bou i tigre, i succeït per drac, serp, cavall, cabra, mico, gall, gos i porc. Una tradició que es remunta al segle VI abans de la nostra era, inspirada en una llegenda budista i les fases del calendari lunar. Segons les previsions, ens hauria de deparar progrés econòmic i pau mental, no sé si també de l’altra. A veure...

tracking