x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DIES DE CADA DIA
  • JORDI LLAVINA

Talment un peix a l'aigua

Actualitzada 26/04/2021 a les 09:23
Talment un peix a l’aigua

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Talment un peix a l'aigua

SEGRE
Jordi Llavina

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© Jordi Llavina

L’editorial Salze acaba de treure un llibre de poesia molt bell titulat Porta’m amb tu, una antologia d’Attilio Bertolucci, pare dels cineastes Bernardo i Giuseppe, feta pels traductors Marta Vilardaga i Josep Porcar.

Un llibre de poesia, molt més si es tracta d’una selecció de tota una obra, és una aproximació a la sensibilitat, a l’ànima de l’autor. Però jo, avui, en aquest paper, no pensava pas valorar l’obra de Bertolucci.

Només els en volia mostrar i comentar una peça breu, Octubre. Diu així: “Sobresurt del mur d’un jardí / La capçada groga d’un arbre.

// De tant en tant deixa caure una fulla / A la vorera grisa i humida. / Èxtasi, un sol blanc entre els núvols / Apareix, càlid i llunyà, com un sant.

/ Mut és el dia, muda serà la nit / Talment un peix a l’aigua.” Recordo que, fa molts anys, gairebé quaranta, en un llibre de text de francès que fèiem servir a l’institut on estudiava hi havia una poesia de Paul Éluard en què també sortia un peix. Deia que el peix es movia per dins l’aigua, lliscant-hi igual que un dit dins un guant.

Els versos de Bertolucci, malgrat la seva aparent senzillesa, diuen moltes coses (aquest és sempre el guany de la bona poesia). L’arbre de capçada groga deixa caure una fulla damunt la vorera: el moviment incessant de la vida.

La fulla morta que cau és més viva que l’asfalt de la vorera (si més no, aquella ve de la vida, a diferència de l’altre). Aquesta fulla és tota una ofrena, com el raig de sol de Pietat, de Carner, ho era també per a la fulla que queia i que aquell tenia la misericòrdia de daurar encar.

Tot seguit, aquest sol que crema tímidament, “càlid i llunyà, com un sant”. Ara bé, el que realment se’m va imposar d’aquests versos fou el silenci que prediquen –quina necessitat que en tenim, oi, enmig de tanta cridòria, de tant de soroll, de tanta xerrameca insubstancial: vet aquí el clam poderós de la poesia!–.

La fulla cau silent. En trobar el terra, res no ha canviat: silenci.

La imatge final de la mudesa del dia i de la nit és portentosa: “Talment un peix a l’aigua.” Ens cal poesia. Com ens cal silenci.

Ens cal comprendre en què consisteix l’essencial del viure. 

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre