x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

ANY FABRA
  • ANDRATX BADIA ESCOLÀ
@NANDRATX

Escriptor i filòleg

Una llengua per a piular

Actualitzada 16/01/2019 a les 17:33
DIS logo gran

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© DIS logo gran

L’any 1932 Pompeu Fabra, recordem-lo ara que queden pocs dies perquè s’acabi aquest 2018 que li hem dedicat, observava com s’havia incrementat «enormement» el nombre de catalans que escrivien en la llengua pròpia d’ençà que n’havia començat el procés de normativització-normalització i afirmava que «per cada individu que cinquanta anys endarrera escrivia en català, avui n’hi ha centenars». Poc es podia imaginar que, vuitanta-sis anys després, en serien desenes de milers i encara menys que la gran majoria de comunicacions es farien a través de tauletes i mòbils.

Avui, certament, comunicar-se vol dir interactuar a través d’una pantalla de forma global, instantània i multidireccional gràcies a Internet. Les xarxes socials, sobretot les més populars, en són el màxim exponent. Participar en converses o debats multitudinaris, més o menys civilitzats i entre desconeguts, és el pa que s’hi dona minut a minut. Concretament, d’acord amb el portal Digital Information World, enguany cada seixanta segons es produeixen 973.000 accessos a Facebook, 481.000 piulades, 38 milions de missatges per Whatsapp i es veuen 4,3 milions de vídeos a Youtube. Sí, en el temps d’haver llegit fins aquí.

La comunitat catalanoparlant sempre ha estat molt activa en el món digital –de fet, va ser la primera que va aconseguir un domini propi, el famós .cat. Les xifres ens diuen que el català està força ben posicionat a Internet pel que fa l’ús tenint en compte que es tracta d’una llengua mitjana però minoritzada. Per exemple, el 2013 era la 8a més activa als blogs o la 19a més utilitzada a Twitter. I l’Enquesta territorial TIC a les llars de l’any 2017 de l’Idescat feta pública el mes passat sembla que ho corrobora. Així, en termes globals i restringits al Principat, un 72% dels usuaris utilitzen el català en algun moment en les aplicacions de missatgeria (el 51,3% sempre o gairebé sempre) mentre que a Twitter o Facebook ho fan el 66,6% (el 44,5% sempre o gairebé sempre).

Tanmateix, les xarxes socials també són el mirall de les febleses que pateix la llengua. Qui s’hagi passejat per qualsevol fil deu haver detectat que sovint es critica la gent per les incorreccions que comet –una dinàmica, tot sigui dit, força contraproduent. En qualsevol cas, és un fet que constata la gran paradoxa en què vivim atès que en el moment de la història de la humanitat en què s’escriu més és quan es fa pitjor malgrat l’alfabetització generalitzada. La quantitat, doncs, no implica qualitat.

Hi ha dos factors que em semblen nuclears per poder entendre què està passant i com es pot remeiar. Per un costat, una nova onada d’immigrants digitals s’està incorporant en aquest món que fins ara veien amb recel, un gruix de població que, per edat, no ha estat escolaritzada en català però que –cosa molt lloable– s’hi atreveix: segons l’Informe de Política Lingüística del 2015 amb dades d’arreu del domini lingüístic, aproximadament el 40% no sap escriure en català allà on és cooficial. Aquí la responsabilitat lingüística dels mitjans de comunicació a l’hora de projectar models vàlids és primordial. Per l’altre, també hi ha mancances evidents en la població escolaritzada en català, fet que palesa que cal fer alguns canvis. Des del meu punt de vista, un salt qualitatiu endavant seria reorientar l’ensenyament- aprenentatge del català tant a Primària com a Secundària cap a un enfocament comunicatiu. És a dir, que l’alumnat adquireixi amb la pràctica directa mitjançant tasques comunicatives la competència lingüística necessària per a dominar tots els registres escrits i orals, des del literari al col·loquial. Hi ha un greu problema amb els usos col·loquials del català perquè es troben majoritàriament desatesos i, per tant, a disposició de les llengües majoritàries, de manera que les innovacions lingüístiques cada cop són més convergents amb el castellà, calcs, cosa que vol dir que s’empobreixen si no s’abandonen els mecanismes genuïns de la nostra llengua a l’hora d’incorporar les noves necessitats comunicatives. Tan fonamental em sembla aprendre a fer un poema com poder piular amb la seguretat de no trair la llengua.

Acabaré com he començat. Fabra deia també que «l’ideal que perseguim no és la resurrecció d’una llengua medieval, sinó formar la llengua moderna que fora sortida de la nostra llengua antiga sense llargs segles de decadència literària supeditada a una llengua forastera ». Avui això significa habilitar i projectar un català natural per a les xarxes socials, amb tots els mems que calgui. 
Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre