x
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

DIS_SUPLEMENT
  • DR. RAMON PRAT I PONS

La ciència, la filosofia i la teologia al servei de la persona

Actualitzada 01/02/2021 a les 12:43
DIS logo gran

Totes les imatges i continguts de SEGRE.com tenen drets i no es permet la seva reproducció i/o còpia sense autorització expressa.

© DIS logo gran

Ètica mèdica i progrés.

Aquest article té per objectiu participar en un debat organitzat pel diari SEGRE sobre la relació de l’ètica mèdica amb el progrés científic, a partir del projecte europeu de fabricació de placenta artificial, en vista a crear un mitjà on es pugui allargar la gestació d’un naixement prematur. En l’horitzó d’aquest projecte hi ha la possibilitat de fabricar vida humana artificial. Faré una reflexió sintètica, puix que un estudi profund demana una extensió més complexa, perquè obre un debat ètic sobre la interrelació de la ciència, la filosofia i la teologia.

En primer lloc, enumeraré alguns paranys que cal evitar en el discurs. En un segon moment, suggeriré criteris generals per iniciar un debat sòlid i obert. Finalment, donaré la meva opció personal i plantejaré unes preguntes de fons.

I.- Paranys a evitar en el discerniment.

Entre els paranys que cal evitar en el discerniment subratllo aquests:

* El parany de barrejar els mètodes científic, filosòfic i teològic; i no assumir llurs límits. La ciència treballa amb un mètode empíric que ha ajudat a la recerca de solucions vitals per a la humanitat, però els científics mai són neutrals... La reflexió filosòfica ha escrit les millors planes de la història de la raó humana, però hi ha filòsofs que confonen la raó amb la seva ideologia, que sempre és subjectiva.... La contemplació teològica ajuda la humanitat a tenir esperança davant el fracàs, la mort i la recerca del sentit de la vida, però alguns teòlegs fonamentalistes manipulen Déu al servei de llurs interessos mesquins.

* El parany de no escoltar les interpel·lacions i savieses dels altres, i no ser crítics davant les campanyes publicitàries dels poders establerts, especialment de l’econòmic i el polític.

* El parany de desacreditar els qui pensen diferent, fent-ne una caricatura, en lloc d’acreditar la pròpia opció mitjançant arguments sòlids basats en el diàleg interdisciplinari entre la ciència, la raó i l’espiritualitat.

III.- Criteris per fer un debat sòlid i obert al futur.

Entre els criteris per endegar el diàleg subratllo aquests:

*Observar la realitat obertament i sense por, que implica estar atents als fets, per tal de precisar bé l’objectiu del debat ètic, analitzar la realitat i fer una opció correcta. La mirada oberta i sense por també exigeix tenir una mirada llarga, des de l’autenticitat personal i comunitària.

* Optar pel respecte a la natura, als seus ritmes i, especialment, a la persona, que és la consciència crítica i afectiva de la natura. Aquest respecte a la natura i a la persona consisteix a estar al servei de tothom i no solament dels més rics, amb una opció preferencial pels més pobres i exclosos.

* El criteri de la proporcionalitat, per tal de no caure en la precipitació i el caos. Cal una escala de valors personal, comunitària i política per elaborar una despesa pública justa.

IV.- Conclusions provisionals.

Tenint en compte aquests paranys i criteris, suggereixo unes conclusions provisionals i faig algunes preguntes per enfocar la llarga marxa que ens espera.

1.- En primer lloc penso que cal assumir el debat científic, filosòfic i teològic sense por, amb una escala de valors honesta, una economia social justa i una política a favor de tothom. Això demana temps, serenitat i amor.

2.- Opino que paga la pena tenir una actitud oberta davant la fabricació de placenta artificial per adequar la gestació del fetus prematurs i, d’aquesta manera, salvar la seva vida. Aquest discerniment ha d’assegurar que la fabricació artificial sigui una acció que, tot assumint un risc, sigui honesta i busqui l’efecte positiu de salvar unes vides.

3.- Una cosa ben diferent és la pretesa creació de vida artificial. Em plantejo unes qüestions per encetar correctament el debat entre la ciència, la filosofia i la teologia:

• La ciència ha de fer tot el que pot fer tècnicament i econòmicament? Per experiència sabem que la ciència que serveix per salvar vides també ha fabricat bombes atòmiques i altres dispositius que poden servir per a un suïcidi col·lectiu de la humanitat. Compte a ignorar la manipulació dels poders establerts invisibles, perquè tenim el perill de fer real el somni hitlerià de seleccionar una raça humana superior dominadora de tota l’espècie humana.

• Com hem d’administrar els escassos mitjans econòmics per compaginar correctament el bé individual i el bé comú?

• És assenyat pensar que és possible viure sense límits, el més evident dels quals és la mort?

Temes relacionats
El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Descobrir
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre