Any de la llengua

Pompeu Fabra va fer una obra monumental per tal de modernitzar, actualitzar i normativitzar un idioma que creixia en nombre d’usuaris, i començava a tenir un prestigi social gràcies a la tasca inicial de la Mancomunitat, però que encara necessitava un reconeixement científic i una estructura formal com la de qualsevol altra llengua. La feina de Fabra perdurarà pels segles i tots els usuaris del català som hereus i beneficiaris d’aquesta tasca solitària, callada i fructífera que va desenvolupar des de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans, on va portar a terme l’encàrrec que li havia fet Enric Prat de la Riba. Ha plogut molt, i fins i tot hem viscut una guerra, des del Diccionari General de la Llengua Catalana que encara avui basteix els fonaments del nostre idioma.

Han desaparegut, o caigut en desús, des de llavors, moltes paraules i n’han aparegut altres per la influència dels idiomes veïns i molt especialment del castellà, que té un pes definitiu sobre l’equilibri lingüístic per raons polítiques i demogràfiques. Hem volgut acabar aquest any Fabra amb la reflexió d’un membre de la secció filològica de l’IEC, Ramon Sistac; d’un filòleg i expert en xarxes socials, Andratx Badia; i d’un expert en Antropologia social, Carles Feixa, perquè ens parlin de la llengua com una eina viva, i morta, en constant modificació, que necessita expressions noves per explicar coses que mai ens havien passat o que en perd unes altres per la manca d’ús d’allò que explicaven. I també que es pot convertir en l’instrument, l’eina, de comunicació d’una minoria social, en aquest cas dels joves, que la fan servir com un element de diferenciació respecte de la societat dels adults.

Estrenem noves firmes, com a les crítiques de llibres, amb Josep Grau i Àngels Marzo, que s’uneixen temporalment a Lorenzo Plana. I sobretot amb una narradora ben coneguda dels lectors lleidatans, amb un marcat accent occidental, Sílvia Mayans, escriptora d’Arnes, que enceta d’aquesta forma la seua col·laboració amb aquest suplement.

La il·lustració gràfica d’aquest número ha estat a càrrec d’un altre conegut artista lleidatà, Joanpere Massana, amb una atractiva mirada sobre el llenguatge a partir de les presències i les absències dins dels espais quotidians. Acabem un nou any. Feliç 2019 a tots els lletraferits.