Art/quitectura

Quan parlem d’arquitectura ens venen al cap molts conceptes: urbanisme, construcció, utilitarisme, valor del sòl, planificació, etc. I gairebé mai pensem en l’art, en el paper que l’arquitectura juga en la construcció de bellesa al nostre entorn. Quan pensem en l’art, ens ve al cap en primer lloc la pintura, o l’escultura, potser el cinema o la fotografia, però ens costa tenir en compte el disseny i construcció d’edificis, la planificació dels espais urbans com una de les belles arts. I tant que ho és, influeix en la nostra vida, en la realitat estètica del nostre entorn molt més que qualsevol altra de les arts convencionals. Un ciutadà pot renunciar a tenir relació amb la bellesa produïda per un pintor o per un escultor, però, difícilment podrà aïllar-se de l’aportació que fa un arquitecte a la bellesa de l’espai on vivim. És veritat que tot és opinable, també la bellesa d’un edifici. De la mateixa manera que hem discutit durant anys –fins que la realitat s’imposa amb tota la seva contundència– sobre si la pintura abstracta era art o un simple joc de nens; si l’obra de Picasso era l’aportació més important de la pintura contemporània o una estafa, també podem discutir sobre si les diferents obres arquitectòniques que contemplen cada dia a la nostra ciutat són realment art i si mereixen formar part d’una selecció especial d’obres que aporten modernitat, originalitat i bellesa o són obres convencionals, que segueixen una moda i no aporten res –quan no són un exemple de lletjor– al conjunt de la ciutat.

En aquest número hem volgut mostrar algunes de les obres arquitectòniques que podríem considerar que formen part del catàleg artístic de Lleida i hem volgut prestar atenció especial a la figura i a l’obra d’un arquitecte i artista extraordinari: Ramon Maria Puig. La seva honestedat, el rigor professional amb què ha treballat sempre, el desig de satisfer una necessitat estètica alhora que feia edificis útils, l’assenyalen com un dels artistes més importants de la Lleida del segle XX. Membre d’una generació que va ser capaç d’imposar-se a les limitacions i a l’obscurantisme de la dictadura franquista. La seva obra i la seva memòria formen part ja d’un llegat fonamental per a la ciutat de Lleida i serà obligació de tots assegurar la cura i la difusió de la seva obra i la seva figura en tots els àmbits.