Allò que vindrà

Fa just una setmana que vivim en la que alguns han anomenat “nova normalitat”. Deixem enrere tres mesos de confinament social forçós, amb uns drets individuals i col·lectius limitats i controlats i una societat que ho ha acceptat, per la por a contraure una malaltia nova, desconeguda i per a molts, massa, mortal. La maleïda Covid-19. El virus encara hi és, circula pels nostres carrers i potser hi serà present sempre, i la fi de les nostres pors individuals depèn ara del resultat de les desenes d'investigacions que es duen a terme per comptar amb una vacuna. Però aquest antídot que de ben segur apareixerà un dia o un altre ens protegirà del SARS-Cov2 (que és com s'anomena aquest enemic invisible) però ja no ens tornarà els que s'han quedat pel camí i, de ben segur, tampoc no ens retornarà un model de societat i de relacions interpersonals i, fins i tot, econòmiques i polítiques vigent fins a finals de 2020, quan la Xina va obrir el camí cap a una resposta contundent per frenar-la i que els altres països, de forma més o menys agressiva, han aplicat sobre els ciutadans per protegir la salut de la col·lectivitat. Però tot canvi té unes conseqüències, en tots els sentits, sobre l'objecte que es projecta i cal projectar-les, analitzar-les i estudiar-les per pujar un esglaó en la millora de tots, i no pas baixar-ne dos.

Com sempre, en societats adultes i democràtiques, la darrera paraula l'han de tenir els ciutadans qui, en el seu dia a dia, establiran les pautes de la seva quotidianitat. Però per fer-ho cal reflexionar sobre el que hem viscut i el que viurem en un futur proper. Per això, des del DIS, proposem als nostres lectors aprofundir sobre els efectes en la societat, al llarg del temps, de malalties altament contagioses i letals que ens explica el doctor Antoni Encinas, un coneixement que es complementa amb la reflexió sobre els canvis de governança i globalització que ha generat aquesta pandèmia. Uns canvis que convida a analitzar Antonieta Jarne per “redefinir la idea de progrés” i evitar la regressió endèmica de les llibertats que hem acceptat retallar en tres mesos d'estat d'alarma. Finalment, Ramon Camats aporta des de la filosofia paraules a cops dures i crues del que hem viscut i possiblement viurem, però no menys certes i vàlides. Tres visions per un món que canvia, o no, davant la nostra finestra.