SEGRE
detail.info.publicated

Creat:

Actualitzat:

Ara que el braç potent de les fúries aterra/ la ciutat d'ideals que volíem bastir,/ entre runes de somnis colgats, més prop de terra,/ Pàtria, guarda'ns: la terra no sabrà mai mentir”. Són versos de Màrius Torres, emmarcats en una època molt concreta però de concomitàncies prou actuals. Torres va nàixer el 1910 a Lleida i va morir al sanatori de Puigdolena, a Sant Quirze Safaja, el 1942.

Va viure, doncs, pocs anys, en els quals va saber esprémer la biografia a través de la literatura i projectar una mirada d’alegria, d’esperança, sobre un món que tan sols li retornava guerres (tres a Europa, va haver de viure el poeta), dolor, angoixa i soledat, la soledat de sentir-se irremissiblement lluny de la família i els amics, mentre la condemna a mort de la tuberculosi planava sobre ell. I, no obstant, va escriure sobre els ideals, i sobre la llum que s’amaga en tota foscor, i va plantar cara a la mort amb dignitat i l’orgull d’haver viscut a partir d’uns principis. La seva obra, com la seva biografia, deixen doncs una lliçó intel·lectual i moral que molts han vist i han abraçat, com per exemple la seva legió de fidels lectors, dècada rere dècada.

Els seus poemes, després de ser editats per Joan Sales a Mèxic, van caure en l’oblit fins que Margarida Prats –que obre aquest DIS– i altres estudiosos van començar a revindicar-lo i publicar-lo. La música a la cançó a Mahalta de Lluís Llach també hi va contribuir.Mentrestant, però, les institucions que haurien de vetllar per la seva memòria, pel seu llegat, van anar despistant-se. Ajuntament de Lleida, Diputació, Cultura de la Generalitat, Ministerio de Cultura, UdL.

Les assignatures pendents van engrandint-se, enquistant-se, a l’espera d’una dignificació de la seva casa museu, de la seva tomba, de la seva fundació que hauria d’existir i gestionar tot plegat, que hauria de reunificar el seu llegat.Aquest número del DIS, a les portes d’un nou Sant Jordi el mes que ve, acabats de celebrar el Dia Mundial de la Poesia i, l’any passat, els vuitanta de la mort de Màrius Torres, vol denunciar aquesta situació, perquè el poeta és, juntament amb els caragols i la boira, una de les marques Lleida de referència, a Catalunya però també arreu, i continuarà sent-ho anys a venir, si es repara el dany. Seria l’ideal, a la ciutat d’ideals que encara està per bastir.

D’altra banda, l’art de Chiara Sgaramella per a una col·lectiva a la Panera, una mirada a les novetats literàries de Lleida i la prosa de Marta Planes també acompanyen aquest DIS del març. 

tracking