SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El Comitè Federal del PSOE celebrat ahir podria qualificar-se de sainet si no fos perquè el seu desenvolupament, que no va ser més que la culminació d’unes setmanes de despropòsits, té caires de tragèdia per les repercussions que tindrà en el mateix partit i en el futur de la política estatal. Va ser un lamentable espectacle veure el que es coïa a l’interior de Ferraz, amb els actuals responsables del partit, militants amb càrrec en assemblees territorials i dirigents autonòmics de prestigi i amb responsabilitats de govern participant en una reunió que mostrava, gràcies als talps que enviaven informació a l’exterior, el suïcidi col·lectiu en què estaven participant i encoratjant des de les seues respectives posicions sense que ningú, almenys que transcendís, intentés posar-hi seny i sentit comú. Pel que vam veure ahir, el PSOE està fracturat en dos bàndols ara irreconciliables, que posen en risc el futur de la formació. Precisament quan més es necessitava obrir un ampli diàleg per reconduir la desastrosa deriva en la qual està immers el partit des que el 2011 perdés 4,3 milions de vots, és quan més enverinada és la lluita fratricida entre els seus dirigents. I el que és pitjor, amb la seua conducta han decebut els milers de ciutadans que encara els confien el seu vot amb l’esperança que els socialistes els resolguin els seus problemes i la seqüència de mals resultats, a quin pitjor, en cada convocatòria electoral pot anar a més.

Finalment, després de més de deu hores, Pedro Sánchez va dimitir, complint la seua paraula, després de perdre en una votació a mà alçada la seua proposta de primàries i un congrés extraordinari exprés, i Susana Díaz, la capitana del bàndol opositor al secretari general, es perfila com la nova líder del partit. No obstant, el mal ja està fet i a nivell de partit li serà molt difícil reanimar un partit trencat i buscar la unitat perduda després de les paraules altisonants que s’han dirigit i les postures radicalment oposades que han defensat, i a nivell estatal la imatge d’un partit fortament dividit i debilitat per les urnes enterra definitivament qualsevol intent de govern alternatiu i la sortida és facilitar la reelecció de Mariano Rajoy com a president abstenint-se. Almenys, ens haurem estalviat unes noves eleccions.

tracking