Una era del PP al banc dels acusats

L’Audiència Nacional pot confondre’s aquests dies amb alguna seu del Partit Popular amb l’agreujant que en aquesta ocasió, els seus dirigents s’asseuen al banc dels acusats. Responent de les targetes black de Caja Madrid i després Bankia, tenim entre altres el que va ser totpoderós vicepresident econòmic del Govern i aspirant a la successió, Rodrigo Rato i l’íntim d’Aznar, Miguel Blesa, elevat a la presidència d’una de les grans caixes per atresorar el gran mèrit de compartir pupitre amb el dirigent de la dreta. I a les dependències on es jutja el cas Gürtel hi ha ni més ni menys que disset antics càrrecs directes de primer nivell del PP entre els 37 acusats amb l’agreujant que entre aquests figuren amics o socis del gendre d’Aznar, que fins i tot van arribar a finançar-li part del casament, i personatges com l’antic tresorer del partit Luis Bárcenas, a més d’acumular una notable fortuna personal, garantia sobresous als principals dirigents del partit, inclòs Rajoy, i fins i tot aportava suposadament fons no declarats per reformar la seu del partit. Convé recordar que quan es va destapar el cas el febrer del 2009 amb una batuda ordenada pel jutge Garzón, que al final li costaria la carrera, tota la cúpula del PP, amb Rajoy al capdavant, compareixia denunciant la campanya contra el seu partit i negant qualsevol irregularitat. Ara, els últims tres tresorers del PP s’han vist escatxigats i l’estratègia del partit se centra que s’anul·lin les proves i el cas i, sobretot, evitar que hagi de declarar el seu president Rajoy, mentre que en altres dependències l’exvicepresident Rato es refugia en el fet que les targetes per les quals no pagava impostos formaven part del salari. Es jutja tota una era del PP, la suposada utilització d’una trama per enriquir-se però també per finançar el partit i garantir sobresous als seus dirigents i, d’altra banda, la conversió d’una de les grans caixes espanyoles en un feu particular que va servir per finançar capricis i vicis de la majoria dels seus directius o consellers. I són al banc dels acusats els que fa una dècada marcaven la política econòmica del país, però malgrat el que s’ha investigat i les evidències, el PP intenta desmarcar-se dels escàndols de corrupció en què s’han vist involucrats alguns dels dirigents. I, lamentablement, les urnes continuen sense reflectir la indignació i l’afartament per aquestes pràctiques.