La racionalitat dels horaris

La racionalització horària, entesa com a adaptació als models europeus, és un dels temes cíclics sobre els quals fa anys que es debat sense que es registrin canvis significatius en el funcionament global de l’economia. Sí que hi ha hagut modificacions en els horaris de les administracions públiques i s’ha avançat en la normativa sobre conciliació familiar, però els hàbits a Espanya continuen estant allunyats dels estàndards europeus, tant en els horaris laborals, com en els hàbits alimentaris i també en les formes i possibilitats de lleure. Els costums es van adaptant en funció dels temps, les necessitats i l’entorn cultural, i en aquest sentit es mantenen hàbits diferents en l’àmbit rural i en l’urbà, en zones o temporades de climatologia suau o extrema, i fins i tot segons l’edat dels diferents col·lectius. I no tenen res a veure els horaris mitjans d’aquesta societat del segle XXI amb els de fa unes dècades, però també és evident que estem a anys llum dels horaris centreeuropeus o escandinaus amb sopars a les cinc de la tarda. És indubtable que hem d’anar cap a horaris més raonables, avançant l’inici i el final de l’activitat, retallant la pausa del migdia i ajustar els horaris escolars, els de serveis i l’administració i fins i tot els del lleure a aquests paràmetres per adaptar-los al cicle solar facilitant la conciliació familiar, i es poden aprovar mesures per facilitar-los, però no es poden imposar per decret. Entre altres coses perquè si hi ha sectors professionals o autònoms que prolonguen la jornada laboral, és per necessitat i no per caprici, en alguns casos perquè és necessari que treballin més hores i en altres perquè han d’adaptar-se a la demanda existent i a l’horari del potencial client, i perquè hi ha una tradició cultural i social que convida a prolongar la jornada, a aprofitar la tarda i fins i tot a allargar la nit, com proven les mateixes programacions televisives, tant privades com públiques, que estableixen els horaris de màxima audiència cap a les deu de la nit, dos hores més tard de la mitjana europea. I com que ningú vol tirar pedres contra la seua teulada, hi ha espectacles esportius, televisius i fins i tot culturals que es programen a partir d’aquesta hora. I de la mateixa forma que alguns comerços prolonguen el seu horari, estem parlant de qüestions de rendibilitat que no es conclouen per decret.