Oportunitat perduda

Quatre dies ha durat l’estàtua de Franco decapitat a Barcelona i després de ser blanc de tota mena de llançaments d’ous i els objectes més diversos, de ser adornada amb nines inflables o el cap d’un porc, va ser tombada dijous a la nit i finalment l’ajuntament de Barcelona ha decidit retirar-la juntament amb l’estàtua de la Victòria, que també s’havia ubicat a l’esplanada del Born. Si l’objectiu era accentuar el caràcter provocador de l’art, s’ha aconseguit amb escreix i la iniciativa ha aconseguit indignar els sectors que consideren el Born la “zona zero” de l’independentisme i també els que valoren la retirada com el triomf del vandalisme, i si el que es pretenia era crear una polèmica que pogués dissimular qüestions més candents al consistori barceloní, també s’ha aconseguit perquè s’ha parlat més de l’estàtua que de la votació perduda per Colau amb el Programa d’Acció Municipal. Però en canvi no sembla que s’hagi aconseguit l’objectiu real de l’exposició Franco, Victòria, República. Impunitat i espai urbà de difondre els crims del franquisme, la falta de reparació a les seues víctimes i la relativa impunitat amb què resta en carrers i ciutats la memòria del dictador, perquè l’estàtua i la seua ubicació han difuminat qualsevol debat sobre el contingut de l’exposició i sobre la matèria en qüestió. No s’han fet les coses bé perquè no s’ha sabut explicar l’exposició, ni el sentit que es buscava a l’exposar l’estàtua decapitada i també perquè hi ha sectors que no han acceptat que s’instal·lés al Born, ni estan disposats a tolerar que es canviï el caràcter d’aquesta ubicació i s’obre la porta que els descontentaments amb el simbolisme d’alguna estàtua també puguin forçar la seua retirada. I a més s’ha perdut una gran ocasió per explicar i divulgar les atrocitats del franquisme just quan el Parlament ha fet el primer pas perquè s’anul·lin els judicis sumaríssims de la dictadura. La meitat dels ciutadans d’aquest país no havien nascut quan va morir Franco i entre els més joves hi ha un gran desconeixement sobre la barbaritat que va representar la dictadura i el sofriment que va comportar. Cal recuperar la memòria històrica i són necessàries moltes exposicions sobre els crims del franquisme, però ben fetes, ben explicades, amb rigor, afany didàctic i divulgatiu i no buscant l’espectacle fàcil.