La propietat de l’art

L’embolic jurídic, polític i fins i tot artístic que fa anys que vivim amb el litigi per l’art procedent de la Franja aragonesa, preservat de la destrucció o de ser venut i exposat en museus catalans, ha arribat a un extrem kafkià amb la resolució de la jutge d’Osca que dóna vint dies perquè el Museu Nacional d’Art de Catalunya expliqui com tornarà a Aragó els murals procedents del monestir de Sixena rescatats durant la Guerra Civil. Ja no es tracta de tornar obres concretes com es va fer després de la primera sentència, sinó que es planteja arrancar uns murals del segle XIII, que van ser rescatats en condicions precàries el 36 i traslladar-los de nou i és evident que hi ha un risc clar de deteriorament de les pintures i de la conservació com a patrimoni de la humanitat. Un litigi per la propietat i la titularitat d’una obra d’art amenaça de destruir la mateixa obra d’art per decisió judicial i també per la incapacitat dels polítics per arribar a qualsevol acord. El sentit comú aconsella no posar en perill un patrimoni tan valuós i més quan experts de tot el món, inclosos el restaurador de la Capella Sixtina i assessors de la Unesco, alerten dels riscos del trasllat d’un material tan sensible. El conseller de Cultura ja ha dit que de cap manera autoritzarà la sortida dels murals del MNAC, ni assumirà la responsabilitat del seu possible deteriorament, però caldrà veure si la jutge accepta els seus arguments o espera que la resolució sigui ratificada per instàncies superiors, però seria imperdonable que l’enfrontament per la propietat d’un patrimoni de valor incalculable acabés amb la seua destrucció. Encara que sigui per ordre judicial.Assumir responsabilitatsA mesura que es coneixen més detalls sobre el violador pres a Lleida que ha reincidit a Martorell, més escandalós sembla el cas perquè ha gaudit de 18 permisos, després de complir catorze dels 26 anys de condemna. En vista de la seua reincidència, és evident que s’han comès errors en les instàncies judicials i penitenciàries i no consta, de moment, que ningú hagi assumit responsabilitats.