Feminicidis

Com si d’una macabra cursa contrarellotge es tractés abans d’acabar aquest 2016, la xifra de dones víctimes de les seues parelles o excompanys sentimentals ha fet un salt quantitatiu aquest cap de setmana amb tres noves mortes en poc més de 24 hores, de manera que el sinistre balanç de l’any, amb 102 assassinades, s’atansa al del 2015, quan es va arribar a les 112. La primera de les víctimes era una jove de 25 anys de Vigo, que va morir apunyalada dissabte a la matinada davant del portal de casa seua quan tornava del tradicional sopar d’empresa de Nadal amb amics i companys de feina. Ahir va ser detingut el que havia estat el seu nòvio després que intentés suïcidar-se, sense èxit com ocorre en bona part dels casos. Així mateix, ahir al matí arribava la notícia de la mort, pel que sembla a cops, d’una dona de 44 anys de la Pobla de Mafumet, a Tarragona, després que el seu marit confessés els fets davant dels Mossos. I finalment, també ahir va perdre la vida una altra jove de 30 anys de Santiago de Compostel·la al no poder recuperar-se de les sis punyalades que va rebre divendres a casa seua presumptament assestades per la seua exparella, encara en parador desconegut.

Tots aquests dramàtics episodis constitueixen el que podríem denominar, i més d’una associació de dones així ho defineix, com a feminicidi. Perquè és inconcebible que, any rere any, les xifres de víctimes mortals assoleixin els tres dígits i es perpetuï una xacra que està sent més letal que el terrorisme que vam patir a Espanya anys enrere. És veritat que se succeeixen les campanyes contra la violència de gènere per part d’administracions i entitats i s’anuncien pactes d’Estat per posar fre a aquesta sagnia, encara que la trista realitat és un ròssec desolador. No és fàcil dir com es pot posar fi a aquesta barbàrie, encara que sí que sembla clar que urgeix endurir les penes per als assassins, amb la qual cosa potser s’aconseguiria un efecte exemplaritzant, així com fer una crida a denunciar qualsevol indici d’agressió, ja sigui per part de la víctima o bé de qui sigui que presenciï o sigui coneixedor del més mínim atac. La prevenció en aquests casos està més que justificada i és molt millor pecar per excés de zel que per defecte.