Un sistema en dubte

Tret d’una sorpresa majúscula, el col·legi electoral format per 583 compromissaris representants dels 50 estats i la capital haurà elegit aquesta matinada el candidat Donald Trump com a nou president dels Estats Units, que prendria possessió a començaments del 2017. En cap elecció presidencial s’havia plantejat aquesta hipòtesi que els compromissaris canviessin el president electe, encara que sempre hi ha hagut algun elector sense fe que ha alterat el vot dels seus ciutadans optant, per exemple, pel candidat a la vicepresidència, però no s’havia plantejat mai que la decisió d’aquests compromissaris pogués provocar un canvi tan significatiu. Faria falta que 37 delegats canviessin el seu vot i, en la vigília, només un per Arizona havia anunciat que votaria Clinton encara que el seu estat hagués optat per Trump, però mai com fins ara s’havia qüestionat el sistema d’elecció indirecta del president dels Estats Units. Ha influït en la crítica al sistema el fet que, en el que va de segle, dos dels tres presidents electes, George W. Bush, el 2000, i ara Donald Trump, han obtingut menys vots populars que els seus adversaris. Al Gore va superar en mig milió de vots el republicà Bush i la decisió de Florida, on era governador el seu germà, va ser decisiva enmig de crítiques sobre la neteja del sistema. La diferència de vots es va multiplicar el passat 8 de novembre i Hillary Clinton va aconseguir 2,8 milions de vots més que Trump, i les crítiques sobre la injustícia del sistema es van multiplicar, però és que, a més, s’han denunciat interferències russes en el vot electrònic per afavorir el candidat republicà i el mateix president Obama va acusar el president rus Putin d’atacs cibernètics que van afectar el procés electoral dels Estats Units. Malgrat la gravetat de les acusacions, i l’evidència d’interferències russes, Hillary Clinton va acceptar des del primer moment la seua derrota electoral i, a diferència de Gore, no ha interposat recursos ni ha qüestionat la legalitat de l’elecció de Trump. Però bona part de la societat, i dels mitjans, sí que qüestiona tant el procés com el sistema per si mateix, recordant que el mateix Trump assegurava el 2012 que “el col·legi electoral era un desastre per a la democràcia”. Ara, com en tantes coses, ha rectificat, però ningú entén com el principal enemic interfereix en les eleccions i, més enllà de les crítiques mediàtiques, ningú fa res.