SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha fet història amb la seua resolució sobre les clàusules terra que tomba una sentència del Tribunal Suprem espanyol, obliga a tornar el cobrat de més a caixes i bancs espanyols i fins i tot deixa en evidència el Govern central, més preocupat de la rendibilitat dels bancs que dels drets dels consumidors. Les clàusules terra eren unes condicions que fixaven les entitats financeres quan venien les seues hipoteques, de manera que incloïen un límit per sota del qual no baixarien els interessos cobrats encara que els tipus d’interès aplicats al mercat estiguessin per sota d’aquest llindar. Amb la crisi, també van baixar els tipus d’interès fins a arribar a índexs negatius, però en virtut d’aquestes clàusules els qui havien subscrit aquestes hipoteques no es beneficiaven d’aquesta evolució i continuaven pagant interessos per sobre del mercat. Hi va haver recursos als tribunals i finalment, el 2013, el Tribunal Suprem va considerar nul·les per poc transparents les clàusules terra de BBVA, Novagalicia i Cajamar, però la sentència només afectava aquestes tres entitats, que les van eliminar i van proveir costos, mentre que la resta de les entitats eliminava aquests límits, però només tornaven diners a partir de l’emissió de la sentència, l’any 2013, perquè el Suprem havia invocat raons de seguretat jurídica i d’estabilitat financera. Però el cas ha arribat a Europa i la sentència del Tribunal europeu ha estat contundent: si una clàusula és abusiva, ho és des de l’origen del contracte, no des que s’hagi dictat una sentència, i afegeix que la declaració judicial d’una clàusula com a abusiva ha de tenir com a conseqüència el restabliment de la situació anterior a què s’hagués fixat aquesta condició. Des d’un punt de vista econòmic, la sentència obligarà els bancs a assumir un cost sobre el qual ahir hi havia controvèrsia, i que oscil·lava des dels 7.500 milions que havia fixat el Banc d’Espanya en el judici als 4.000 en què s’estimava el cost de les hipoteques amb aquestes clàusules, o els 1.800 de què parlava la banca, tenint en compte les quantitats proveïdes, els pactes assolits amb clients i els pagaments ja efectuats per hipoteques posteriors al 2013. Queda camí per recórrer, perquè cada client haurà de reclamar o negociar individualment, però cal aplaudir que per una vegada Europa ha fet prevaler la defensa del consumidor per sobre dels interessos de la banca.

tracking