Crítica demolidora

La moció de censura és el mecanisme pel qual els parlamentaris poden exigir la responsabilitat del Govern i forçar la sortida del president amb un candidat alternatiu. La presentada aquest dimarts per Pablo Iglesias és la tercera que es presenta a Espanya i cap va prosperar al Congrés, ni la de Felipe González contra Adolfo Suárez ni la d’Hernández Mancha contra González, però els resultats polítics van ser molt dispars perquè la del socialista va servir per reflectir la debilitat de Suárez i es va convertir en l’avantsala de la seua aclaparadora victòria del 82, mentre que la del popular va marcar l’inici de la seua desaparició política.

Sembla evident que la d’Iglesias tampoc prosperarà perquè en principi només compta amb el suport de 71 diputats de Podem, ERC, Compromís i Bildu, i fins i tot s’havia especulat que es presentava més per arrabassar el lideratge de l’esquerra al PSOE pensant en la victòria de Susana Díaz, que per erosionar Rajoy, però el cert és que la crítica de la portaveu de Podem, Irene Montero, a Rajoy va ser demolidora, arribant a plantejar una situació d’emergència i que Iglesias va estendre ponts al nou PSOE de Sánchez, arribant a reconèixer errors i proposant una aliança a la portuguesa que sí que podria fer fora el PP de la Moncloa.

Des del PP havien intentat minimitzar la moció com un gest per a la galeria i una pèrdua de temps, i inclús van avançar que les rèpliques anirien a càrrec de ministres o del portaveu del PP, però Rajoy va canviar la tàctica i va assumir la defensa en un debat aspre i farcit de desqualificacions amb el líder de Podem, que sí que va aconseguir deixar el seu missatge que la gestió dels populars està associada a la corrupció.

El temps dirà si el PP acusa aquesta erosió i si s’arriben a concretar possibles aliances entre Iglesias i Sánchez, però a falta de la votació d’avui fa l’efecte que augmenta la solitud d’un PP cada dia més ofegat pels casos de corrupció. I des de Catalunya cal destacar que Iglesias va apostar una vegada més per la plurinacionalitat de l’Estat, un concepte que també va subscriure Pedro Sánchez en la seua campanya a la secretaria general del PSOE, i per l’exercici del dret a decidir, advertint Rajoy que “si vostès cauen en la temptació de reprimir Catalunya per assegurar-se el govern, ens tindran al davant a nosaltres i al Partit Socialista”. I ja estaríem parlant d’uns equilibris diferents.