Incendis i negligències

Estem vivint un final de primavera absolutament anòmal per les altes temperatures que amenacen de mantenir-se i convertir-se en un factor de risc no només per a les activitats quotidianes, amb escoles convertides en saunes i escolars en banyador com mostrem avui, sinó pel creixent perill d’incendis forestals en uns boscos dels quals ha desaparegut la ramaderia tradicional que feia tasques de neteja i amb abundància de brossa i rostolls que poden convertir-se en el combustible més perillós.

Els responsables dels bombers alertaven ahir que darrere de nou de cada deu incendis a Catalunya hi ha la mà humana, en uns casos per negligència i en altres amb l’agreujant de la voluntarietat, però amb les temperatures que patim i els vents càlids que bufen, ens trobem davant d’un risc altíssim que obliga d’una banda a extremar les precaucions en tasques agrícoles com la collita i en qualsevol tipus d’activitat que pugui provocar espurnes en sentit literal i d’altra banda a intensificar la vigilància per detectar qualsevol brot abans que pugui estendre’s.

La tragèdia que està vivint Portugal hauria de ser el millor recordatori per evitar que alguna cosa similar pugui produir-se a les nostres comarques, però s’ha d’insistir que la majoria dels incendis són provocats per la mà de l’home i que en aquesta època la distracció o la negligència no poden utilitzar-se com a excusa.

Trenta anys d’Hipercor

Ahir dilluns es complien trenta anys de la massacre d’Hipercor, un dels atemptats més sagnants d’ETA, que va provocar 21 morts i més de quaranta ferits i autoritats espanyoles, catalanes i basques van coincidir en l’homenatge celebrat a la Meridiana.

Tots van compartir el dolor i l’homenatge a les víctimes, amb autocrítica per part de Colau i Puigdemont si les institucions no haguessin estat a l’altura i al costat dels que van rebre l’atemptat, però es van mantenir les distàncies i també les diferències sobre la cooperació policial.

No era un acte polític, però hi va haver escridassades i va ser evident la falta de sintonia fins i tot en un acte tan emotiu.