Una mesura sense precedents

El govern de Madrid ha decidit collar el govern català per on més mal pot fer: amb el control financer dels comptes i l’amenaça de suspendre el finançament que aporta el Fons de Liquiditat Autonòmic, la línia de crèdit aprovada per garantir finançament a les autonomies i facilitar-ne el funcionament econòmic. El portaveu del govern central va anunciar la decisió de la comissió delegada d’assumptes econòmics per la qual els interventors de la Generalitat hauran d’enviar setmanalment un informe sobre les despeses efectuades per controlar que no es desvia ni un euro a la infraestructura del referèndum de l’1 d’octubre, amb l’amenaça explícita que si s’incompleix aquesta ordre, deixaran d’arribar diners del FLA. I no parlem de minúcies, perquè des del 2012 el FLA ha aportat 62.000 milions a l’autonomia catalana i per a aquest 2017 hi ha assignats 3.600 milions, segons les dades facilitades pel mateix ministre. A la pràctica, aquesta mesura de control afecta directament l’autonomia financera i jurídicament pot ser qüestionada perquè es planteja sense que hi hagi cap decret, ni cap resolució per escrit que comprometi aquestes despeses, però Madrid aplica immediatament el que a la pràctica és una intervenció financera de la Generalitat i la setmana que ve ha d’enviar el primer informe. Si s’apliqués la mesura, que és alguna cosa més que una amenaça preventiva, s’haurà de veure la capacitat de la Generalitat per aconseguir un finançament alternatiu als mercats perquè en cas contrari podria veure’s abocada a una suspensió de pagaments amb conseqüències extraordinàriament greus que podrien arribar a afectar el mateix Estat espanyol i la seua credibilitat en els mercats internacionals. Podrien veure’s perjudicats els treballadors de la Generalitat i també els proveïdors, però s’ha de tenir en compte que el principal creditor de la Generalitat és el mateix Estat espanyol, perquè dels 75.000 milions a què ascendeix el deute autonòmic, més de 50.000 es deuen al mateix Estat espanyol, que tampoc podria recuperar-los. La repercussió d’aquesta mesura en els mercats també escatxigaria la solvència de l’Estat espanyol, tindria una difícil defensa si l’única causa esgrimida és la possibilitat de convocar un referèndum i perjudicaria greument la sortida de la crisi. S’ha de confiar que tot quedi en amenaça i hi hagi marge de negociació.