El llegat dels Jocs de Barcelona

Dimarts vinent es complirà el 25è aniversari de l’obertura dels Jocs Olímpics de Barcelona. Amb la perspectiva que dóna el temps transcorregut, és indubtable que van ser una fita històrica que va situar la capital catalana al mapa de les grans ciutats del món, quan fins llavors es trobava en un segon nivell. Les obres empreses amb motiu dels Jocs –les rondes, la Vila Olímpica, el port olímpic o l’anell olímpic de Montjuïc són només alguns exemples– van transformar urbanísticament la ciutat. Aquest fet i el gran impacte mediàtic d’aquest esdeveniment esportiu van fer que Barcelona es convertís posteriorment en una de les principals destinacions del turisme internacional, fins a tal punt que en els últims anys la seua massificació també està generant inconvenients. Va ser un èxit en tota regla, basat en la col·laboració de les institucions i del conjunt de la societat. Totes les administracions van remar conjuntament per emprendre les inversions necessàries i garantir que tots els serveis necessaris, com els de seguretat o transport, funcionessin adequadament. Per la seua part, l’aportació ciutadana es va plasmar en els milers de voluntaris que van ajudar de forma totalment desinteressada en el dia a dia.

Els Jocs del 92 no només van transformar Barcelona, sinó que van ser un gran trampolí internacional per a la Seu d’Urgell en la seua condició de subseu de les proves de piragüisme en aigües braves. La construcció del Parc Olímpic del Segre va possibilitar que la capital de l’Alt Urgell passés a ser un referent mundial en la modalitat d’eslàlom. Des d’aleshores, aquesta instal·lació ha acollit més d’una trentena de proves internacionals i ha servit per potenciar aquest esport a Lleida i tot l’Estat, la qual cosa es tradueix en resultats cada vegada millors, l’última mostra del qual és el subcampionat del món júnior aconseguit ahir per Miquel Travé. A més, el Parc del Segre és un pol d’atracció turística, amb 50.000 visitants l’últim any. Però més enllà que el balanç demostri que els Jocs van ser un èxit per a Barcelona, la Seu i també per a Catalunya, no estaria de més utilitzar la seua gestació i desenvolupament com a model per a actuacions futures, seguint el lema d’aquella campanya de la Generalitat que deia que “la feina ben feta no té fronteres”.