El curs polític que comença

A trenta-cinc dies de votar, ahir, Junts pel Sí i la CUP van superar un nou escull i van presentar conjuntament la llei de Transitorietat i Fundacional de la República. Un total de 89 articles i tres disposicions finals –una de suspensiva, per si guanya el no– que regularà jurídicament Catalunya entre l’1-O –en cas de victòria del sí– fins a les eleccions constituents. Una llei que s’aprovarà abans del primer d’octubre en un acord in extremis, ja que entre el PDeCAT i la CUP es vivia una lluita acarnissada sobre el tempo. Finalment, hi va haver fumata blanca per donar el segell de solvència en la recta final del camí jurídic del procés sobiranista abans del referèndum. La resposta de Madrid no s’ha fet esperar i el president del Govern central, Mariano Rajoy, i el secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, van conversar ahir al matí sobre aquesta normativa i, segons va explicar en roda de premsa posterior el portaveu de l’Executiva socialista, Óscar Puente, Sánchez va reiterar al líder del PP el compromís del PSOE i el seu suport per donar una resposta conjunta davant del “desafiament de les forces separatistes catalanes”. El nou curs polític que va arrancar aquest dilluns 28 d’agost ho fa, doncs, amb la mateixa tensió amb què es va acabar abans del parèntesi vacacional, i fins i tot més encara després de les esbroncades al rei i al president del Govern espanyol en la manifestació contra el terrorisme de dissabte. Però, com que no només de Catalunya i el seu procés viu la política espanyola, demà Mariano Rajoy té una cita important, ja que haurà de comparèixer davant del Congrés per explicar les relacions de la trama Gürtel amb el partit que dirigeix i afrontar un dels temes més dolosos dels últims anys: la corrupció. El xoc de trens està, doncs, servit, i tots els representants polítics tenen al davant el repte de resoldre d’una vegada el model d’Estat que no es va poder o no es va voler afrontar en la Transició i establir les bases polítiques i jurídiques per girar full al nepotisme i les corrupteles diverses. El cafè per a tothom s’ha acabat i Catalunya reclama el paper que per història, cultura, aportació econòmica i voluntat de ser dels seus habitants li correspon. És responsabilitat de la classe política trobar la manera de convergir aquestes legítimes expiracions catalanes amb el desenvolupament d’un Estat espanyol modern que superi complexos i llastos del passat.