Qüestió de dignitat

Rajoy i el seu govern han volgut combatre a cops els sentiments d’un poble, han reprimit a porrades els vots de bona part dels catalans, han oblidat que amb violència no aconseguiran res i, a més, han donat una imatge lamentable i impròpia de la democràcia espanyola. El pitjor és que continuen sense assabentar-se de res del que passa a Catalunya: al migdia, mentre, malgrat la repressió i els intents de boicotejar la convocatòria, es votava a tots els pobles i ciutats catalans, la vicepresidenta assegurava que el referèndum estava desmantellat i que no s’estava votant, i passades les vuit de la tarda, el mateix Rajoy presumia d’haver evitat el referèndum actuant amb “fermesa i serenitat”, just quan el balanç de la jornada elevava a més de 700 els ferits per les càrregues policials i no es tenen més notícies de la seua política a Catalunya que la tramesa massiva de guàrdies civils per reprimir les votacions.

Però ni amb aquest desembarcament policial no ha aconseguit Rajoy el seu objectiu: ahir es va votar a Catalunya. Amb més dificultats de les que s’havien previst, amb menys garanties de les desitjades, amb més obstacles dels que hi hauria d’haver en una democràcia consolidada, però es va votar. Amb il·lusió i de forma multitudinària per reclamar la independència de Catalunya, però també per defensar la dignitat com a poble, ignorada primer per Rajoy i el seu govern, violentada després amb els escorcolls i les detencions de la setmana passada i colpejada ahir en les càrregues que es van repetir en pobles i ciutats.

Es reivindicava el dret a decidir i es votava per la independència, però els que ahir van sortir al carrer i van portar la papereta a les urnes també defensaven la dignitat com a poble, la voluntat de ser i decidir i el rebuig de tota forma de violència. I això ho haurien de saber Rajoy i el seu govern, que no han fet res per solucionar el problema, que existeix encara que no vulguin veure-ho i que ara ha traspassat fronteres, i després dels repetits fracassos queden inhabilitats per al futur.

Espanya necessita uns altres governants que escoltin, que no defugin els problemes esperant que se solucionin sols, que facilitin l’exercici del vot, que negociïn amb els que pensen diferent i que respectin les voluntats majoritàries. Pot ser que el referèndum d’ahir no tingui validesa jurídica, però sí que té una enorme transcendència política i obliga que Espanya i Europa afrontin d’una vegada la qüestió catalana.