Primer es va encunyar la frase de forma irònica assegurant que Rajoy era el millor propagandista de l’independentisme, però a mesura que passen els dies la història es va repetint com a farsa, i esperem que no sigui com a tragèdia segons el model marxista, però el cert és que quan s’entreveuen esperances de diàleg sempre arriba alguna decisió de Madrid que ens torna a la dura realitat de la crispació i l’enfrontament.
Va succeir amb Aznar amb la recollida de firmes contra l’Estatut, es va avançar amb les retallades de l’Estatut i el rebuig a les propostes de Mas, però ja en les últimes setmanes des del PP s’han encarregat d’alimentar el procés: abans de l’1-O van tapar els possibles errors del Parlament en la tramitació de lleis amb la irrupció en seus de la Generalitat i la detenció de càrrecs institucionals per intentar dificultar el referèndum. Després van convertir l’1-O que havien menyspreat i que van assegurar que no existia en una repressió sense precedents en la història democràtica d’Espanya i van portar la qüestió a les primeres planes de la premsa internacional, negant l’evidència de centenars de ferits. I per rematar la feina, de moment, retiren el passaport al cap dels Mossos, una de les persones més ben valorades a Catalunya després dels atemptats de l’agost, i empresonen dos dirigents de la societat civil amb una figura de presó preventiva que s’aplica excepcionalment quan hi ha risc de fuga o d’eliminació de proves i admetent que es decreta perquè col·laboren “en l’execució del full de ruta dissenyat per arribar a la independència de Catalunya”, encara que la tipifiquen com a sedició per haver encoratjat els ciutadans que intentaven impedir l’operació de la Guàrdia Civil a la conselleria d’Economia.
