Primer es va encunyar la frase de forma irònica assegurant que Rajoy era el millor propagandista de l’independentisme, però a mesura que passen els dies la història es va repetint com a farsa, i esperem que no sigui com a tragèdia segons el model marxista, però el cert és que quan s’entreveuen esperances de diàleg sempre arriba alguna decisió de Madrid que ens torna a la dura realitat de la crispació i l’enfrontament.

Va succeir amb Aznar amb la recollida de firmes contra l’Estatut, es va avançar amb les retallades de l’Estatut i el rebuig a les propostes de Mas, però ja en les últimes setmanes des del PP s’han encarregat d’alimentar el procés: abans de l’1-O van tapar els possibles errors del Parlament en la tramitació de lleis amb la irrupció en seus de la Generalitat i la detenció de càrrecs institucionals per intentar dificultar el referèndum. Després van convertir l’1-O que havien menyspreat i que van assegurar que no existia en una repressió sense precedents en la història democràtica d’Espanya i van portar la qüestió a les primeres planes de la premsa internacional, negant l’evidència de centenars de ferits. I per rematar la feina, de moment, retiren el passaport al cap dels Mossos, una de les persones més ben valorades a Catalunya després dels atemptats de l’agost, i empresonen dos dirigents de la societat civil amb una figura de presó preventiva que s’aplica excepcionalment quan hi ha risc de fuga o d’eliminació de proves i admetent que es decreta perquè col·laboren “en l’execució del full de ruta dissenyat per arribar a la independència de Catalunya”, encara que la tipifiquen com a sedició per haver encoratjat els ciutadans que intentaven impedir l’operació de la Guàrdia Civil a la conselleria d’Economia.

L’ordre de presó, dictada per la jutge però amb petició fiscal i suport governamental, no se sosté jurídicament perquè hi ha proves que els dos empresonats van ser els que van fer crides per evitar més disturbis, la qual cosa eliminaria la sedició, políticament és una malaptesa perquè han decretat presó per unes idees que tenen empara constitucional i estratègicament és una equivocació perquè, lluny de debilitar el procés, l’enforteix amb més ànims i nous màrtirs i a més complica les possibilitats de diàleg. Però el pitjor és que a Madrid estan convençuts d’haver actuat correctament i això ja anuncia que perseveraran en l’error.