Catalunya intervinguda

Després de setmanes de dies històrics a causa del denominat conflicte català, la jornada d’ahir es va merèixer aquesta definició i amb grans lletres majúscules ja que els pitjors presagis es van complir. El president del Govern central, Mariano Rajoy, després d’un Consell de Ministres extraordinari, va anunciar l’aplicació de l’ignot i temut article 155 de la Constitució i, contra el que es preveia, en la seua versió més dura i implacable. La proposta de Rajoy, que només requereix l’aprovació divendres per part del Senat, en què el PP té la majoria absoluta, contempla a la pràctica la intervenció total de la Generalitat, amb el cessament del president Puigdemont, tot el seu govern i els seus càrrecs de confiança, les funcions dels quals passaran a les mans dels ministeris. També assumeix el control dels Mossos, coarta l’acció del Parlament i s’atribueix Rajoy el poder de dissoldre'l per convocar eleccions en un termini de sis mesos, alhora que va anunciar “nous gestors” per als mitjans de comunicació públics com TV3, entre moltes altres atribucions. Les mesures anunciades, que poden qualificar-se del tot desproporcionades alhora que costa imaginar com es portaran a la pràctica, no serviran en absolut per resoldre el greu moment en què estem immersos i és fàcil de predir, després de veure de nou les massives manifestacions d’ahir, que el problema, lluny de resoldre’s, s’agreujarà amb unes conseqüències impredictibles.

Cop d’estat de facto, acció sense precedents en democràcia, irresponsabilitat política, el dia més terrible dels últims 40 anys... Aquestes són algunes de les definicions que polítics tant del sector independentista com d’altres partits d’àmbit estatal van triar per definir l’actuació de Rajoy. I la resposta del president de la Generalitat va arribar a la nit amb una declaració institucional en la qual va considerar una humiliació l’activació del 155 i va acusar l’Estat de tenir un “propòsit liquidador”, alhora que va anunciar que convocarà el Parlament de Catalunya per debatre quins passos fer com a rèplica a l’envit, encara que no va precisar en quin sentit aniran. Les espases estan molt en alt, la crispació és més que evident i la indignació ciutadana va en augment. La setmana vinent serà també de vertigen i confiem que la tensió acumulada no vagi a més. Com que el diàleg està pràcticament descartat, esperem almenys que imperi el sentit comú per evitar danys irreparables.