SEGRE

Creat:

Actualitzat:

Un jutge d’instrucció belga va deixar ahir a la nit en llibertat condicional el president Carles Puigdemont i els exconsellers Meritxell Serret, Lluís Puig, Antoni Comín i Clara Ponsatí, després que els cinc s’haguessin entregat al matí voluntàriament en un comissaria de Brussel·les, arran de l’ordre europea de cerca i captura dictada per la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela, que és la que la setmana passada va decretar presó provisional sense fiança per a 8 exconsellers i que, anteriorment, va fer el mateix amb Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. La resolució adoptada ahir pel jutge no entra a valorar si Puigdemont i els exconsellers han de ser o no lliurats a Espanya, sinó que es basa a considerar que no hi ha risc de fuga de Bèlgica mentre una Cambra del Consell (un tribunal de primera instància) adopta una decisió sobre aquesta qüestió, un tràmit que pot prolongar-se fins a tres mesos. Aquest segon tribunal serà el que haurà d’analitzar si els delictes de rebel·lió, sedició, malversació de fons, desobediència a l’autoritat i prevaricació de què estan acusats a Espanya són recollits també en la legislació belga i si les penes es corresponen. Això és així a priori en el delicte de malversació de fons, en el qual la legislació és equiparable en tots dos països, però no en els de rebel·lió i sedició. En el primer la definició és molt diferent a Bèlgica, ja que només es preveu contra l’autoritat policial i no contra l’Estat, i les seues penes són molt més baixes, mentre que el segon no existeix com a tal i només n’hi ha algun de semblant. Precisament, la decisió de la justícia belga serà determinant sobre aquests dos últims delictes, perquè si conclou que no es corresponen amb els del seu país i que la petició de penes és desproporcionada, Espanya no podria jutjar Puigdemont i els quatre exconsellers ni per rebel·lió ni per sedició. A més, aquest tribunal també té l’opció d’acabar rebutjant-ne l’extradició perquè Bèlgica va traslladar l’euroordre de la UE de forma garantista i preveu aquesta possibilitat en el supòsit que els jutges entenguin que els detinguts puguin veure vulnerats els seus drets fonamentals al ser jutjats al seu país. En tot cas, la resolució d’aquest tribunal belga serà una espècie de prova del nou sobre fins a quin punt la jutge Lamela i la Fiscalia actuen partint de criteris polítics o jurídics.

tracking