Solidaritat i desvergonyiment

Pocs casos havien despertat tanta solidaritat com el de la Nadia, la nena resident a la Seu d’Urgell que tenia una rara malaltia que necessitava tractaments específics als Estats Units, i poques persones estan generant tant rebuig social com els seus pares que, d’acord amb els informes dels Mossos i del mateix jutge d’instrucció de la Seu, havien convertit la malaltia de la filla en el seu mitjà de vida. A la controvèrsia es va afegir una altra causa penal arxivada aquesta mateixa setmana per l’Audiència de Lleida per exhibicionisme i tinença de pornografia infantil, perquè el tribunal ha considerat que a les 41 fotos en les quals els pares sortien mantenint relacions sexuals, la nena hi apareixia adormida o sense angle de visió directa. No hi haurà responsabilitat penal, segons els jutges, però difícilment pot trobar-se justificació a tal actitud. Més contundent ha estat el jutge de la Seu al tancar el cas obert per estafa en què conclou que els pares havien orquestrat una estafa partint de la malaltia de la filla, tricotiodistròfia, una malaltia rara d’origen genètic que afecta el desenvolupament però que té tractament i que en el cas de la Nadia no estava entre els supòsits més greus, i la van convertir en el seu mitjà de vida. Així, durant sis anys els pares de la Nadia van obtenir donacions i campanyes de solidaritat, amb aparicions en tots els mitjans i les televisions, de manera que, segons el jutge, van recaptar 1.111.337 euros, en una mostra que hi ha molta solidaritat, que la ciutadania respon quan veu un cas de necessitat i que per molta crisi que hi hagi, sempre hi ha gent bona que està disposada a ajudar a qui ho necessita i més si és per curar la seua filla. L’indignant és que del milió d’euros recaptat, tot just es van dedicar quatre mil euros a despeses mèdiques per atendre la nena, segons queda acreditat al sumari, perquè els pares van gastar 800.000 euros en despeses personals com viatges, rellotges o joieria, restaurants o la compra d’un cotxe i el lloguer de la casa en què vivien, i només n’han quedat 313.741 que han estat bloquejats per la justícia. S’ha de respectar la presumpció d’innocència i sobretot assegurar que aquesta tempesta judicial i mediàtica no afecti la nena, però també s’ha de lamentar el desvergonyiment d’uns pares que ens van enganyar a tots, des dels mitjans fins als ciutadans, per viure com uns reis a costa de la salut de la seua filla.