Catalunya al seu laberint

Quatre mesos després de la declaració d’independència, simbòlica d’acord amb les declaracions posteriors, i la immediata aplicació del 155, tan real i contundent que ha comportat la intervenció de la Generalitat, Catalunya segueix en un laberint després que les eleccions del 21 de desembre confirmessin una majoria parlamentària, encara que no ciutadana, del bloc independentista i que el Parlament no hagi aconseguit procedir a la investidura. En la sessió d’ahir es va aprovar una resolució en la qual la majoria constata el seu suport “al president Puigdemont” i denuncia la seua “destitució il·legal i il·legítima”, reivindica el referèndum de l’1 d’octubre, denuncia la deriva autoritària de l’Estat espanyol i l’existència d’exiliats i presos polítics i rebutja l’aplicació del 155 exigint el seu aixecament immediat. Malgrat ser una declaració simbòlica s’ha obviat donar suport explícitament a la Declaració Unilateral d’Independència com reclamava la CUP i en la resolució es limiten a parlar d’acció republicana per evitar l’actuació de la Fiscalia contra el president del Parlament, que ja estava anunciada. En vista que el candidat proposat per la majoria no pot ser investit, segons la interpretació de les lleis que fa l’Estat, i que no hi ha altres majories possibles, no s’entreveia cap altra opció si no es vol prolongar indefinidament l’aplicació de l’article 155 i la intervenció de la Generalitat, una cosa que pel que sembla a Madrid no li preocupa excessivament, que proposar un altre candidat. I és el que va fer Puigdemont una vegada rebut el suport institucional del Parlament, anunciant amb una denúncia contra l’Estat i la creació d’un Consell de la República, la seua “renúncia provisional” i la proposta del número dos de la seua candidatura, Jordi Sànchez, com a candidat a la investidura. Però la sortida del laberint segueix complicada perquè el nou aspirant fa més de quatre mesos que està tancat a la presó de Soto del Real imputat per rebel·lió i el Tribunal Suprem ja s’ha mostrat en contra de permetre-li la sortida de la presó per assistir al Parlament, requisit també necessari segons els jutges per poder ser investit. En cas de no haver-hi canvis de criteri, tampoc podria ser investit i seguiríem en els mateixos llimbs jurídics i polítics perquè les següents opcions serien proposar altres candidats també imputats i que poden ser inhabilitats. I el 155 seguiria.