L’empoderament dels pensionistes

Algunes coses estan canviant a la societat espanyola. I cap a bé. Certs col·lectius reiteradament maltractats han decidit empoderar-se i lluitar. Empoderament és una paraula masculina que hauria de ser femenina. Es refereix a la presa de consciència de sectors marginats que s’uneixen i lluiten per forçar un canvi cap a una societat més justa, i el seu ús més comú s’ha donat històricament en el feminisme. Les històriques manifestacions de dones del passat 8-M van tenir tota la pinta de marcar un abans i un després. Les van protagonitzar, sobretot, unes generacions joves que han dit que no pensen tolerar la marginació i van obrir els ulls a la gent d’entre 40 i 60 anys –la que copa els càrrecs que comporten preses de decisions–, sobretot als homes d’aquesta franja d’edat, que s’han adonat que masclistes no són només els seus pares o avis, que s’asseien al sofà mentre les seues dones netejaven la casa, sinó també a ells perquè mai havien pensat que la paternitat no ha estat un obstacle en la seua carrera per ser homes. A les dones se’ls han unit els pensionistes, que s’han rebel·lat contra la pujada ridícula de les prestacions i contra l’escandalós buidatge de la guardiola que les havia de garantir per al futur. Va impressionar veure ahir la plaça Sant Joan de Lleida plena de jubilats que exigien dignitat. Causa estupefacció que Rajoy digui al Congrés que no té 2.300 milions per pagar unes pensions dignes quan el Banc d’Espanya dóna per perdut el 75% del rescat bancari (la qual cosa ens comportarà a tots el pagament de ni més ni menys que 40.000 milions d’euros), i Montoro ha perdonat centenars de milions d’euros a grans fortunes amb una amnistia fiscal que es va declarar inconstitucional, i el rescat de les autopistes d’Aznar, Aguirre i Cascos costarà 6.000 milions als contribuents. Això per citar només tres exemples. Deixant de banda el cinisme de càrrecs com el governador del Banc d’Espanya, Luis María Linde, que va tenir el desvergonyiment de recomanar als jubilats que es venguin la casa per completar la pensió, fa l’efecte que el Govern prepara el camí per a una privatització més o menys encoberta d’aquestes prestacions, que aportaria abundants beneficis, una vegada més, a la banca. Però aquesta vegada potser no ho aconsegueix. Els pensionistes, sens dubte, no l’hi posaran fàcil. Beneïts empoderaments.