El món en un 'pen drive'

Quinze mil pessetes: menys de cent euros. Aquest és el preu que el banquer lleidatà Agustí Santesmasses Pujol va posar el 1906 als quatre sepulcres dels comtes d’Urgell. Era l’amo del monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes des del 1894, així que no va servir de res que el bisbe d’Urgell i el llavors diputat per les Borges Blanques Francesc Macià miressin d’impedir la venda, perquè tot era estrictament legal. Un antiquari de Vitòria es va quedar aquestes joies del gòtic català. De Vitòria van anar a parar a París i d’allà a Nova York, al museu The Cloisters, que depèn del Metropolitan Museum of Art. Danys col·laterals de la desamortització de Mendizábal. Sempre s’havia pretès recuperar els sepulcres. El 2010 tots els partits polítics amb representació al Parlament de Catalunya van votar a favor de demanar al museu novaiorquès la restitució d’aquestes peces. Però era una batalla perduda per endavant, perquè els sepulcres van ingressar a The Cloisters de forma legítima i, a més, les obres estan ben conservades i exposades al públic amb totes les garanties de seguretat. Aviat es va entendre que no tindria sentit que les obres tornessin a creuar l’Atlàntic, sinó que s’havia d’aprofitar la tecnologia per compartir aquest patrimoni. El món sencer cap en un pen drive i fa possibles prodigis com el del màping de Sant Climent de Taüll. Els frescos segueixen al MNAC, però a l’església on van ser creats es pot admirar una rèplica que és tot un espectacle visual. Ara serà el torn del monestir de Bellpuig de les Avellanes. La Diputació ha arribat a un acord amb el museu novaiorquès per digitalitzar aquestes peces emblemàtiques i, posteriorment, finançar una rèplica exacta d’aquestes. El projecte tindrà un cost de 200.000 euros, però com assenyala el director del monestir, Robert Porta, aquesta inversió revertirà en el territori perquè els sepulcres seran un revulsiu per augmentar les visites (30.000 l’any passat) al cor espiritual del Montsec. A més, el president de la Diputació, Joan Reñé, assenyala que amb aquesta iniciativa es mostra a Aragó que hi ha un camí d’entesa que passa per compartir el patrimoni. “Es pot anar a un museu amb la Guàrdia Civil o amb bona voluntat”, diu en relació amb Sixena. Lleida ha optat per la bona voluntat. I la tecnologia.