Dret a una mort digna

Vint anys després de la mort de Ramón Sampedro, el tetraplègic gallec que reclamava el seu dret a triar una mort digna i la trajectòria del qual va donar lloc a la pel·lícula Mar adentro, el Congrés ha fet el primer pas per despenalitzar l’eutanàsia en casos de malaltia terminal i irreversible que provoqui grans sofriments psíquics o físics. És un primer pas perquè de moment s’ha admès a tràmit una proposició de llei remesa des del Parlament de Catalunya i ara comença una tramitació que es preveu complicada, perquè el PP va votar-hi en contra i Ciutadans es va abstenir, mentre que la resta de grups hi votava a favor, i perquè al marge de l’aritmètica parlamentària estem davant d’un debat moral en el qual cada persona pot defensar una posició d’acord amb les seues conviccions i circumstàncies. Però es tracta que ningú imposi les seues tesis ètiques als altres, de respectar l’opció de cada persona i cada cas, establir uns protocols estrictes per garantir el dret de qui vulgui exercir-lo perquè el problema és que ara el Codi Penal contempla penes d’entre quatre i vuit anys de presó per a qui indueixi al suïcidi una altra persona i de penes d’entre dos i cinc anys per a qui cooperi amb actes necessaris al suïcidi, que s’agreugen des de sis fins a deu anys si la cooperació arriba a provocar la mort. I és evident que ajudar qui pateix un sofriment permanent amb les esperances ja esgotades és un gest que mereix solidaritat i no càstig. Com es va dir al Congrés, la mort ha de deixar de ser tabú perquè ens arriba a tots i la mort digna també és un dret. Regal poc aconsellable

El Govern ha justificat que policies nacionals repartissin pilotes de goma als alumnes del col·legi Lestonnac, en resposta al diputat Postius, dient que va ser una iniciativa individual d’un agent i que el regal d’aquest tipus de pilotes és freqüent en actes organitzats per la Policia Nacional, fins i tot al Saló de la Infantesa, i que no està regulat per la llei. No sembla un regal aconsellable per a nens i molt menys en el context que es vivia a Lleida i Catalunya després de l’1-O.