No hi ha treva

El primer dia de la desitjada normalització institucional amb la presa de possessió dels nous consellers a la Generalitat i l’assumpció de responsabilitats del nou president a la Moncloa es pot assemblar a moltes coses excepte a un aterratge suau. L’anunci que el lleidatà Josep Borrell seria ministre d’Afers Exteriors ha desencadenat la indignació independentista encapçalada per Puigdemont, que l’acusa d’“incitar a l’odi”, en un cert paral·lelisme amb les crítiques que en el seu moment el bàndol constitucional va dirigir al president Torra. Al matí, a les preses de possessió dels nous consellers que concloïen el 155 hi va haver molts gestos simbòlics, però també apel·lacions a la unilateralitat i a persistir en la construcció de la república, i ja es va plantejar la primera polèmica amb Madrid abans de conèixer-se els interlocutors perquè ha deixat d’aplicar-se el control financer del 155, però de moment es manté el que contempla el Fons de Liquiditat Autonòmica que va començar a aplicar-se el 2015, que comporta la revisió mensual dels comptes i es va aprovar per qüestions de dèficit i no polítiques.

El nou vicepresident i conseller d’Economia, Pere Aragonès, va exigir-ne la retirada i des de Madrid el secretari d’Organització del PSOE, José Luis Ábalos, es va limitar a dir que s’haurà d’anar compassant el retorn a la normalitat i que de moment es mantindria algun tipus de control, però la primera polèmica ja estava servida. Tampoc a Madrid les aigües no estaven calmades perquè el PP ja anunciava una oposició ferotge i que modificaria al Senat els pressupostos que ells mateixos havien presentat al Congrés per “castigar” el PNB i des de Podem es reclamava presència al futur govern, però rebutjaven que el seu representant fos Íñigo Errejón, que és el que agrada a les files socialistes.

Encara ressonen les apel·lacions al diàleg de Sánchez i sense temps perquè pugui formar govern ja té diversos fronts oberts el primer dia de gestió. Era d’il·lusos esperar en els temps que corren que li concedissin els tradicionals cent dies de gràcia, però obrir les hostilitats el primer dia també sembla excessiu, tret que prioritzin els interessos partidistes per sobre de les necessitats del país. Se li haurà de donar un mínim de temps perquè pugui formar govern, perquè expliqui les seues intencions, perquè intenti obrir vies de diàleg i exigir-li responsabilitats quan comenci a governar.