x

Ens agradaria enviar-te les notificacions per a les últimes notícies i novetats

PERMETRE
NO, GRÀCIES
Català Castellà
Registra’t | Iniciar sessió Registra’t Iniciar sessió
Menú Buscar
Cercador de l’Hemeroteca
Segre Segre Premium

EDITORIAL
  • SEGRE

Recuperar consensos

Actualitzada 11/06/2018 a les 10:26
Era la joia de la corona. L’escola catalana va ser un dels grans èxits de la transició. La immersió lingüística va generar un ampli consens i va permetre avançar en la normalització de la llengua catalana sense que se’n ressentís el castellà i així ho avalaven tots els estudis, informe PISA inclòs. Era un model consolidat que semblava estar al marge de l’alternança de partits. Però no ha estat així. Primer es va atacar el model lingüístic, amb demandes judicials per obligar els centres a utilitzar el castellà com a llengua vehicular si una sola família així ho demanava. Després va venir l’anomenada llei Wert, que incidia en la necessitat d’espanyolitzar els nens catalans. I finalment, l’últim –i agre– debat, sorgit després de l’1-O, acusa els docents catalans d’adoctrinar. Vuit mestres de la Seu d’Urgell van ser denunciats –dos continuen encausats– per un suposat delicte d’odi. El mateix va ocórrer a Sant Andreu de la Barca, on hi va haver nou denúncies, de les quals se’n van arxivar cinc. Davant d’aquest panorama, diversos centenars de membres de la comunitat educativa van sortir ahir al carrer a Barcelona per reclamar que els deixin “treballar en pau” en el que consideren una campanya judicial i mediàtica contra l’escola catalana. La protesta també va servir per reivindicar l’escola com a espai en el qual s’ha de poder parlar de tot respectant la pluralitat ideològica i política. El nou Govern sorgit de la moció de censura hauria de prendre nota de la inquietud dels docents catalans. Urgeix recuperar el consens en una qüestió tan sensible.

Tenien nom
Tenien nom. Així es titula la investigació liderada per Conxita Mir que enumera les prop de quinze mil persones que van patir la repressió de la dictadura a les comarques de Lleida. Tenien nom i ahir la Comissió de la Dignitat va reivindicar el de les víctimes de la Guerra Civil de Granyena de les Garrigues, entre les quals la de l’alcalde Ramon Ribes Ricart, afusellat pels franquistes. Han passat més de vuitanta anys però encara hi ha molt a recordar.

Temes relacionats
Comenta el contingut

El més...
segrecom Twitter

@segrecom

Envia el teu missatge
Segre
© SEGRE Carrer del Riu, nº 6, 25007, Lleida Telèfon: 973.24.80.00 Fax: 973.24.60.31 email: redaccio@segre.com
Segre Segre