Món rural i progrés

Lleida és la capital de la Catalunya agrària i malgrat que en extensió és la més gran, concentra el major nombre de nuclis rurals de menor població. La demografia negativa en aquests pobles –als vint municipis amb menys habitants de Ponent amb prou feines han nascut 108 nens en els últims deu anys– és un dels problemes més grans, així com les deficients comunicacions i la necessitat de desplaçar-se per treballar en tot allò que no tingui com a base el sector primari. La gran majoria dels veïns, encara que són conscients de les dificultats que comporta la falta de molts serveis, valoren la tranquil·litat i la solidaritat com un bé major al qual no volen renunciar. I és que el sector primari de Lleida, a més de contribuir d’una forma important al PIB i al progrés, és fonamental per a les indústries agroalimentàries i ramaderes, de les quals Lleida és líder. A més, la tecnologia i la innovació han canviat tant el panorama agroramader que avui dia les explotacions no tenen res a envejar als sistemes productius més sofisticats d’altres motors econòmics. Per això sorprèn que un destacat líder polític com el portaveu del PSC de l’ajuntament de Barcelona, Jaume Collboni, menyspreï el sector agrari fins al punt d’assegurar que es va preocupar molt quan els tractors van entrar a Barcelona, mentre una editorial anunciava que se n’aniria a Madrid. El món rural és imprescindible per al reequilibri territorial de les ciutats, contribueixen com pocs al progrés del país i frenen la desacceleració econòmica en temps de crisi. A més, equiparar camp amb ignorància i ciutat amb cosmopolitisme i cultura, al marge de ser mentida, mostra una gran desinformació de la realitat. La migració que no cessa

Un total de 769 immigrants van ser rescatats ahir a Andalusia i les Canàries, evidenciant que el problema de la migració requereix un esforç molt més gran i urgent del que està fent la Unió Europea. Més de seixanta-vuit milions de persones desplaçades pel món és una realitat a la qual no podem girar l’esquena.