L'herència de Rajoy

Es compleix un mes de la moció de censura que amb el suport de tots els grups tret del PP i Ciutadans va permetre el relleu de Mariano Rajoy per Pedro Sánchez i la posterior dimissió del líder popular que ja està en el registre de Santa Pola mentre el seu partit es dessagna en una batalla interna per elegir successor amb votacions aquesta propera setmana i congrés extraordinari a finals de juliol. Si a Espanya Rajoy la va deixar amb la crisi institucional més greu de la història democràtica pel conflicte amb Catalunya, no ha deixat en millor situació el seu partit, com mostra que hi hagi sis candidats que aspirin a la presidència, amb dos dones del seu últim gabinet, Soraya i Cospedal, que ni es parlen, un tercer, Pablo Casado, que ja denuncia conspiracions per desacreditar-lo, un exministre, García-Margallo, que es presenta amb l’únic objectiu confés d’evitar el triomf de l’exvicepresidenta i dos outsiders més que no semblen tenir possibilitats. En qualsevol cas, un panorama ja no dividit, sinó obertament enfrontat en el qual per sobre de les previsibles diferències ideològiques primen els ressentiments personals i la defensa d’interessos, que encara es veu agreujat pel fiasco a l’hora d’elaborar el cens de militants que poden votar: dels 869.535 militants que el PP deia tenir, només se n’han inscrit per votar 66.384, el 7,6% de la suposada militància. I en zones com Lleida, encara menys perquè només ho ha fet el 5,22% del total de forma que tot just votaran 184 afiliats. O el procés de renovació desperta poc interès o tenien les xifres de militants sobredimensionades fent-se trampes a ells mateixos. I qualsevol de les dos hipòtesis és lamentable. Cava menys català

Un dels sectors més identificats amb Catalunya i amb l’empresa familiar, el del cava, està canviant de mans. Va obrir el camí la família Juvé Camps, que va vendre el 2017 el celler a un grup holandès, després Freixenet va vendre el 50 per cent a la multinacional alemanya Henkell i ara ha estat el fons Carlyle el que compra el 60 per cent de Codorníu. Totes les grans del sector, en mans estrangeres.