Més complicat encara

L’Audiència territorial de Schleswig-Holstein ha decidit que l’expresident Carles Puigdemont pot ser extradit a Espanya pel suposat delicte de malversació, però no pel de rebel·lió com reclamava el jutge del Suprem espanyol Pablo Llarena, a l’entendre que l’actuació dels independentistes “no va assolir la magnitud de la violència necessària”.

En canvi, sí que considera l’extradició de Puigdemont per presumpta malversació de cabals públics, una cosa que en principi relativitzaria tant la consideració de persecució política que sostenen els sectors sobiranistes i que traslladaria la valoració de les seues actuacions a la justícia espanyola, com el caràcter insurreccional que se’ls ha atribuït des de l’instructor del Suprem, i sobretot la tipificació que ha fet el jutge Llarena considerant els fets de setembre i octubre com a rebel·lió.

La decisió del tribunal alemany obre ara un panorama que complica encara més la situació perquè, en cas d’acceptar l’extradició, pot donar-se la paradoxa que el màxim responsable del procés, Carles Puigdemont, afronti unes acusacions de malversació i desobediència, per les quals en els supòsits més agreujats representen penes de dotze anys, mentre que els seus teòrics subordinats, Oriol Junqueras, els qui eren consellers i els dirigents de les entitats sobiranistes, afronten possibles condemnes de 30 anys. No seria raonable mantenir aquesta disparitat d’acusacions, ni s’ho planteja el Suprem, que davant de la derrota de les tesis del jutge Llarena a Alemanya estudia la possibilitat de renunciar a l’euroordre contra Puigdemont, deixant-lo a l’exili europeu mentre recorre al Tribunal Europeu per intentar revertir la situació, i continuar amb el procés de la resta d’implicats.

Tampoc no seria just perquè es penalitzaria els qui van acudir davant de la justícia espanyola, continuen a la presó i han d’afrontar acusacions més desmesurades del que tribunals europeus consideren imputables.

El raonable seria que els suposats fets delictius, malversació o desobediència, es jutgessin en tribunals espanyols sense ànim de revenja, basant-se en fets provats i demostrables sense convertir cada decisió en una victòria o una derrota. Perquè ahir mateix uns interpretaven com un èxit el contrari del que algun advocat pronosticava, l’extradició per malversació, i d’altres obviaven l’evidència que no es pot demostrar la rebel·lió.