Incògnites salvatges

Goiat significa fadrí en pallarès. Així va ser batejat l’últim dels óssos que van arribar al Pirineu fa dos anys. Goiat era un mascle jove (tenia entre 9 i 11 anys quan va ser capturat als boscos d’Eslovènia) que tenia un únic objectiu: engendrar descendència. Calia trencar l’endogàmia dels plantígrads reintroduïts fa poc més de vint anys. Gairebé tots els exemplars descendien de Pyros i calia renovar gens. Amb el que no es comptava era que Goiat fos un mascle massa alfa. No es té constància que s’hagi reproduït en aquests dos anys. El que sí que se sap és que ha protagonitzat una quinzena d’atacs al bestiar, amb especial predilecció per les eugues i els poltres. Els ramaders n’estan tips. La voracitat de Goiat ha sigut la gota que ha fet vessar el vas. Les manifestacions de Sort i Castanesa evidencien que el programa Piroslife no ha complert les expectatives previstes malgrat els 2,1 milions invertits. De fet, Goiat ha ressuscitat el fantasma antiós, que feia temps que hibernava. La Generalitat diu ara que es capturarà Goiat i es tornarà a Eslovènia, però amb les bateries del GPS que geolocalitza l’animal a punt d’esgotar-se, els ramaders no canten victòria.

Damià Calvet, conseller de Territori i Sostenibilitat, no ha fixat un calendari i la “voluntat” manifestada sembla insuficient per calmar els ànims. Segurament s’hauria d’haver intervingut amb una major celeritat per evitar el rebuig a la reintroducció d’espècies com l’ós o el llop. Les primeres ósses es van deixar anar al vessant francès el 1996 amb bona part del territori en contra. Malgrat que des d’aleshores s’havien registrat atacs esporàdics a ramats, aquests es compensaven amb la preceptiva indemnització, cosa que va contribuir a normalitzar la presència de plantígrads al Pirineu. Aquest fràgil equilibri aconseguit després de dos dècades se n’ha anat en orris en els últims temps perquè els atacs s’han multiplicat i els óssos s’han atansat a zones urbanes. El programa Piroslife tampoc ha contribuït a incentivar el “turisme de l’ós”, com es va prometre, i més aviat pot convertir-se en un obstacle per atreure senderistes. S’imposa una reflexió urgent.