SEGRE

Creat:

Actualitzat:

El PDeCAT celebra aquest cap de setmana l’assemblea nacional amb una ponència política en què es feia un reconeixement explícit del lideratge de Carles Puigdemont, que ahir al costat del president Torra presentava el seu propi projecte polític en forma de moviment transversal i batejat com a Crida Nacional per la República. Si ja hi havia diferències, internes i d’imatge, entre el partit hereu de l’antiga CDC i Junts per Catalunya, la candidatura afavorida per Puigdemont a la qual es va integrar el PDeCAT i sectors independents afins al president, ara el panorama registra un nou sotrac amb la irrupció del nou moviment.

D’entrada, i d’acord amb el que han exposat dirigents sobiranistes, estem davant del que en termes econòmics es diria una opa al PDeCAT: o els neoconvergents s’integren al nou moviment o perden el seu principal actiu, el mateix Puigdemont, i poden veure’s abocats a perdre l’actual protagonisme.

Hi haurà qui matisi l’operació explicant que la nova Crida no és un partit clàssic, sinó un moviment transversal en el qual poden integrar-se formacions, entitats socials o independents que comparteixin l’esperit de l’1 d’octubre i la reivindicació de la república, però la qüestió és si és compatible la nova Crida amb el PDeCAT i és evident que l’objectiu és que el PDeCAT s’integri a aquest moviment perquè els mateixos dirigents van explicar que faran el que diguin els militants aquest cap de setmana. I no és fàcil explicar que la refundació de CDC com a PDeCAT de fa només dos anys hagi de patir ara aquesta nova mutació després d’haver comparegut a les urnes amb sigles canviants cada convocatòria des de la històrica CiU: Democràcia i Llibertat el 2015, Junts pel Sí el 2015, Convergència en solitari el 2016 i després Junts per Catalunya.

Els que se n’han desmarcat amb rapidesa han estat els d’ERC, que s’han congratulat que Puigdemont vulgui enfortir el centredreta independentista, però deixant clar que ells són l’esquerra i que són partidaris de “sumar separadament” com ja van mantenir a les últimes eleccions rebutjant la reedició de Junts pel Sí i segur que es repetiran els debats sobre la pertinència de la unitat i el millor aprofitament del sistema electoral per eixamplar la base, però el precedent de Macron i la conjuntura catalana fa pensar que els partits clàssics ho tenen complicat.

tracking