La rendició de Llarena

El jutge Pablo Llarena ha culminat la seua erràtica instrucció amb la renúncia que Carles Puigdemont sigui entregat només per malversació i no per rebel·lió com pretenia i a continuació ha retirat les euroordres que pesaven no tan sols contra l’expresident sinó també contra la resta de dirigents que són tant a Bèlgica, Antoni Comín, Meritxell Serret i Lluís Puig, com a Escòcia, Clara Ponsatí, o a Suïssa, Marta Rovira, sense pronunciar-se sobre Anna Gabriel, que només està imputada per desobediència.

La renúncia de Llarena va acompanyada amb un dur escrit contra els jutges alemanys, als quals acusa de falta de compromís amb uns fets que podrien haver trencat l’ordre constitucional espanyol, i considera que el tribunal alemany ha anticipat un enjudiciament per al qual no té competències i dóna a la versió de Puigdemont un valor probatori definitiu, malgrat que la seua declaració no va poder confrontar-se amb altres proves que Alemanya desconeix. L’escrit sona a rebequeria contra la decisió del tribunal de Schleswig-Holstein perquè, a més de rebutjar l’entrega i retirar l’euroordre, també renuncia a portar el cas al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, davant la por de patir una nova rebolcada al no poder provar l’acusació de rebel·lió.

Llarena no podia acceptar que Puigdemont fos jutjat només per malversació, tot i que el considera el principal responsable dels fets, mentre que els dirigents presos havien d’afrontar una possible condemna per rebel·lió i tampoc ha volgut arriscar-se a noves derrotes en tribunals europeus. A partir d’ara, Puigdemont queda en una espècie de llimbs i podrà tornar a Brussel·les i moure’s per Europa, però no podrà trepitjar territori espanyol en vint anys perquè segueix vigent a Espanya el processament per rebel·lió, però és evident que la justícia espanyola queda tocada per la seua obstinació a mantenir les acusacions de rebel·lió. Seria pertinent que es revisessin els càrrecs contra els polítics empresonats, que se circumscriguessin al marc europeu i que sortissin en llibertat immediatament fins a la celebració del judici.

Malgrat el nou tarannà de la fiscal general de l’Estat, la fiscalia va tornar a oposar-se ahir a la llibertat dels presos perquè es pot suposar que les resistències de l’àmbit judicial a qualsevol rectificació són fortíssimes, però és evident que el càrrec de rebel·lió és insostenible.