Tancat per discrepàncies

Les desavinences de la setmana passada entre JxCat i ERC, els dos socis de govern, amb encreuament de desqualificacions, s’ha traduït aquesta setmana en una decisió insòlita: es tanca el Parlament fins a l’octubre i no hi haurà cap ple fins que se celebri del 2 al 4 d’aquest mes el debat de política general. No és una bona decisió tancar cap institució democràtica i menys encara que sigui per evitar diferències entre els dos grups, quan precisament el Parlament hauria de ser el fòrum per debatre i intentar superar diferències, perquè en aquests moments polítics reflecteix certa incapacitat per superar la situació, optant per la decisió més dràstica: per no discutir, no ens reunim fins que ens posem d’acord. També és una mala decisió des del punt de vista institucional perquè aquest tancament de tres mesos menyscaba el paper del Parlament i el redueix a un apèndix del que hagin decidit les cúpules dels dos partits del govern, i reflecteix una falta d’operativitat que en perjudica la imatge davant de la ciutadania. Però és que, a més, amb aquest tancament s’impedeix als parlamentaris complir una part del treball per al qual van ser elegits, i si ja és preocupant que no hi hagi iniciatives legislatives, encara ho és més que tampoc pugui exercir-se la tasca de control del govern, que correspon a la cambra i que és fonamental en qualsevol sistema democràtic. Han volgut evitar l’escenificació de les seues discrepàncies, però la decisió presa, el tancament durant tres mesos, encara és pitjor per a la institució. Menys atur, més precarietat

Les dades de l’Enquesta de Població Activa difoses dijous mostren com en l’últim trimestre hi ha hagut una creació rècord de llocs de treball: 469.000, amb la qual cosa la taxa d’atur ha retrocedit al 15,28 per cent, que a Catalunya és de l’11,4 i a Lleida el 10,81, les més baixes dels últims deu anys. La dada és bona, però quatre de cada deu llocs de treball creats corresponen a l’hostaleria i al sector turístic, amb la temporalitat que això comporta, i entre els nous ocupats predominen els contractes temporals. Es crea ocupació, però amb més precarietat.