Parlar malgrat les diferències

Que una socialista espanyola i un independentista català no estiguin d’acord en qüestions com la convocatòria d’un referèndum d’autodeterminació, la situació dels polítics presos o l’actitud davant de la Constitució entra dins del que és lògic i raonable perquè si pensessin el mateix no militarien on ho fan.

Però és un primer pas, i és important perquè han estat set anys sense fer-ho, que s’asseguin a parlar, que trobin un fòrum on exposar les respectives postures i que si és possible trobin punts d’acord, primer en qüestions més tècniques com els recursos plantejats a lleis catalanes i que es vagi desbrossant el camí per a acords de més calat.

La reunió de la comissió bilateral presidida per la ministra Meritxell Batet i el conseller Ernest Maragall és un primer pas perquè obre una bretxa al mur que s’havia aixecat amb el govern de Rajoy entre Madrid i Catalunya i que havia provocat que aquesta comissió no s’hagués reunit durant set anys malgrat que l’Estatut, encara vigent tot i que molts l’oblidin, marca que la comissió bilateral ha de reunir-se “almenys dos vegades a l’any i sempre que ho demani una de les parts”.

La bilateral de dimecres va servir per constatar les diferències entre les dos parts, però també per facilitar que s’ampliïn els períodes de venciment del deute de la Generalitat i que es pugui augmentar el dèficit català, per reactivar altres òrgans bilaterals, marcar un calendari per a diversos compromisos sectorials i perquè Madrid es comprometi a retirar alguns recursos presentats contra lleis catalanes, com la de pobresa energètica.

És molt o és poc? Cadascú ha fet la seua valoració: Batet, més optimista, diu que s’ha recuperat la normalitat institucional i que Pedro Sánchez té un projecte per a Catalunya, i al seu torn Maragall considera que mentre hi hagi polítics presos, ni de bon tros s’ha restablert la normalitat afegint que la trobada ha donat menys del que esperava i que trobava a faltar una clarificació del projecte de Sánchez.

Era previsible que no hi hagués acords en aquesta primera reunió, però és important que es recuperi un instrument de bilateralitat, reclamat des de Catalunya, i sobretot que s’hagin posat d’acord per tornar a reunir-se.